Ness
per en 5 Febrer 2013
1,504 Vistes

Va ser un dia, al vespre, que va començar malament.

Perdia, mentre em col·locava una arrecada, el topall que la subjecta, al carrer. Vés a saber on?

Negra nit. 8 dies d'hivern estrenat.

Era una cita i volia quedar bé. Impressionar i que no em veiessin nua sense cap ornament femení. Al final vaig haver de ser com sempre, una noia senzilla sense complements.

Va ser molt puntual i, junts i antisocials enfilàrem amagats del bullit de compres de cap d'any, per carrers ombrívols i estretes. Parlàvem de problemes. De gent, de cansament que provoca haver de fer pedagogia Nacional i, total en debades. De llengua, de privilegis afortunats....

Jo que no sóc gens ciutat, el vaig dur a l'únic lloc que coneixia bé i, per tant tenia la certesa que li agradaria: A la Teteria Atzavara. Un local ambientat a la manera marroquina, amb tauletes de metall treballat i tesel·les de colors.

Aquell local tenia un problema: La música de fons era massa alta i tota la gent encabida a l'interior, havia de cridar per apagar-la. Tothom ho feia i, si t'hi estaves molta estona amb aquell ambientador sonor, tenies molts números de sortir-ne amb el cap com un timbal. Sortir-ne viu, representava sentir una glopada de silenci alliberador a les teves orelles.

Allà encara vàrem parlar més. Ell va desenvolupar molts temes que coneixia de prop: el tràfic d'influències al funcionariat públic, tractes de favor, trampes en l'adjudicació de places vacants, endollisme declarat a tot nivell...Parlàvem, parlàvem...per ésser més exacte, jo preguntava, quan podia i ell responia abastament. Parlava de viatges que havia fet, de llengües, d'anglès que de tant en tant me'n deixa caure alguna expressió que per lògica encara entenc; d'alemany i d'alemanys i els seus tòpics amb els estrangers; uns tòpics  no gaire diferents amb la realitat catalana: amb els estrangers, anglès i aquí, en xarnego. Menys, jo.

En acabat, després d'acabar-nos el te, vam desfer el  camí, passant per davant de la Residència femenina de l'Opus Dei, al carrer Migdia tot explicant-li el per què del nom Migdia: A les 12 en punt, hora solar, el sol travessa el carrer perpendicularment.

De tornada, van rebre sotanes que anaven a pidolar diners a les institucions públiques. Favors i més favors a canvi de res. Allò no era ni pietat ni ajuda al Proïsme.

"Et volia fer sortir al carrer perquè tanta estona tancada a casa no és bo... (...) M'hauria imaginat que fores una monja de clausura...Has de caminar, estirar les cames...Jo faig exercici cada matí...." Una monja de clausura!, quantes vegades ho havia escoltat això?

La família també va llepar crítiques i l'altre tema van ser les malalties tecnològiques dels ordinadors, que duren massa poc per acabar d'acostumar-s'hi.

En total, en recordo una passejada molt llarga pels carrers ja deserts, amb poc trànsit a l'asfalt.

Ens vam acomiadar en un xamfrà lluminós d'una botiga de matalassos, en una nit jove. Cap dels dos desconeixia que seria el darrer te, un te, pres amb sucre morè, ben calent i llarg, ple d'insomni i sensacions encara mai viscudes.

Aquell Dakar atrotinat que servia de Restaurant i Pub musical als àrabs que s'hi deixaven caure, avui era tan sols un buit de terra vermella trepitjada per excavadores pesants. El Dakar on aquell tunisià d'ulls verds i pell oliosa dinava després de les classes a la universitat....

Feia temps que l'havien tapiat. Massa soroll? -ja no existia per ningú.

Mal presagi en temps de crisi.

Aquest matí, tot travessant la Plaça de Gas on no convé respirar, l'Atzavara era morta. Tapiada. Ara és una plaça trista, plaça dura amb quatre pinzells decoratius qua fan d'arbres, uns parterres de gespa i una font metàl·lica.

Unes nenes jugant a ser bones contra dolentes, en català -ves quina anècdota!- alienes al passat del nostre últim te.

Publicat a: Literatura
Ness
a l'Atzavara, sí. He tingut un desengany terrible. Allà s'hi prenia tes molt bons. Hi ha un altre lloc però és molt més pijo, hi solen anar senyores molt ben posades i els preus són molt cars
5 Febrer 2013
Ness
ui...doncs quan tingui els 40...estaré insuportable
5 Febrer 2013
Ness
jo vull moltes coses però aquestes coses només són somnis.
5 Febrer 2013
Ness
mai s'acaaben complint.. hi són per distreure la gana
5 Febrer 2013