login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Crisantems

ָעֵנַי בּוֹכוֹת שִמְך

ָחַיִים שֶלִי כָּל זֶה בִּישְבִילְך

וְכָל חַרְציוֹת הַמֵתים

עֲצְבִי עֶמֶק כַּיָם

וְלִבִי בְּלִי דָם

Els meus ulls ploren el teu nom

la meva vida és tota per a tu

i tots els crisantems dels morts.

La meva tristesa és profunda com el mar

i el meu cor està sense sang...

(traducció d'un poema escrit expressament en hebreu. Adaptació)

Comentaris (75)27-02-2015 15:48:57POÈTICA

Canviar de nom

Si canviem de nom, els sentiments són els mateixos.

Amor arreu. A les plantes, a l'aigua, al Pensament.

I aquest silenci absolut que glaça el record i esllangeix el cor

Ni Viva el voldria, ni morta vull que em persegueixi.

T'estimo, malgrat tot.....i per a tu, la meva vida te donaria.

Amb tu, Primavera tot l'any, Amor cantaria.

VIDA com una catedraL

[https://www.youtube.com/watch?v=9IXlp8xKrL8&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=1]

Comentaris (4)05-02-2015 16:58:27POÈTICA

Ara de costat

Ahir vaig llençar el marro del cafè a les escombraries.

Pensanet en ell, m'apareix un altre cor, molsut, però de costat. A la paret del filtre del cafè.

Segons una bona Bruixa que conec, diu que si t'apareix un cor, de la persones que penses, ell està pensant amb mi....

Ja m'agradaria!!!!

Comentaris (6)13-01-2015 14:23:42ALTRES

Una altre cor

Ahir o abans d'ahir bevent te a casa d'un amic va tornar a succeir.

Amb el marro del te, amb les escorrialles quepassen per la bola infusora, va aperèixer realment el eu amor. A M O R

Ahir, la meva emoció, com un imant em van guiar cap al teu record. Els meus passos es van clavar en la nostra foto.

Començo un any nou, amb el teu record, amb una nova prova del meu Amor.

T'estimo...

Comentaris (7)02-01-2015 18:20:01POÈTICA

Un altre....

Això mateix, t'estimo sempre SV.

Al mateix lloc, en comptes de ser negatiu ha estat positiu, un cor ben consistent!

Comentaris (1)12-11-2014 22:17:14POÈTICA

Als germans Amir...

A Hagai i Igal Amir, NO OBLIDO NO PERDONO. SEMPRE EN EL MEU RECORD.

L'Absència és un riu

erosiona l'Espera.

En el riu de la meva Vida,

tinc una merla presonera....

En hebreu, merla i alliberament s'escriuen igual, però puntualitzat vocàlicament diferent.

Aquest poema va ser escrit en hebreu i després traduït al català. Era com dir: Tinc un alliberament presoner.

Comentaris (3)06-11-2014 23:09:13ALTRES

Cor i Pensament

Ahir, buidant el marro del cafè estava pensant en ell, gairebé en veu alta....

I al solatge de la "pipa" de cafetera xpresso va aparèixer el meu sentiment.

A M O R.

Materialització d'un somni

Comentaris (6)26-10-2014 13:37:59POÈTICA

Jo, en castellà....?

Estava tova, ho reconec, quan vaig prendre la decisió de llençar-me a l'arena i esciure el priimer relat breu en castellà des de fa molts anys. Potser des que anava a l'institut on era més habitual.

Malgrat tenir molts buits de no usar aquesta llengua, segons el meu corrector, estava prou bé. Em va corregir alguns detalls dels quals havien canviat la normativa, recentment. I el que em va fer més gràcia va ser l'opinió personal: El text és molt emotiu. Com no podia ser emotiu!!! La foto era una gata negra. Uns ulls grossíssims on s'hi reflectien figures. La inspiració va costar arribar, però al final, el vaig escriure.

A veure, si em presento, que el no ja el tinc, que no hi ha premi en metàl·lic, els agrada i em premien. Què hi faig jo a Madrid, bé a Rivas? Turisme? El premi són dues entrades per anar al Teatre i dos llibres. Sempre puc refusar el premi i cedir-lo a gent amb necessitats culturals per no haver-me de despaçar allà. No tinc diners per gastar-los en no-res. Però i si desplaçant-me ( הזזה) cap allà, per les moltes casualitats, trobés feina....és un any de desplaçaments....

Comentaris (5)22-10-2014 14:26:25ALTRES

Només tu

El meu son s'ha despertat en una casa davant una platja deserta. Una dona amb vestits vaporosos hi passejava amb les seves filles, que jugaven, alegres.
Semblava ben bé un quadre de Sorolla, amb la seva pinzellada solta....
Però el cel estava ennuvolat. No hi havia llum.
Un home amb posat seriós, seia darrera una taula. Hi havia molt contrast entre escenes i, jo estava al bell mig.
Malgrat el to seriós del personatge, destil·lava cordialitat amb mi.
Ell llegia un diari del segle passat (S.XIX). Parlàvem de Valentí Almirall que en els seus inicis va ser federalista i va morir republicà. Exercia com a advocat d'ofici tot i ser Baró de El Papiol. Preocupat per l'educació dels obrers....i els Greuges castellans contra Catalunya, sempre la mateixa cançó de l'enfadós i, amb la seva obra més important, Lo Catalanisme de 1886 on descrivia fidelment "Lo caràcter castellà i Lo caràcter català" i que malauradament no han canviat gens.

Comentaris (4)10-10-2014 16:14:29ALTRES

Ja deia jo...

que em sonava....

חָיִּים. שְנֵי חָיִּים.

שֶלִי וְשֶלְךָ.

שְנֵי עוֹלָמִים.

שְנֵי לִבִּים

אֲבָל רַק אַהֲבָה אַחַת.

אֶרֶץ מְיּוּחֶדֶת

וְקַטָלוֹנִיָה הַשְלֵמָה.

Joan Oliver, Pere IV, "Catalunya" era tan petita que "la somniava sencera": קטלוניה שלמה

Comentaris (0)12-09-2014 20:46:22POÈTICA

Només en hebreu

קָדוֹש שְמוֹ

גִּבוֹר עַמִי

הוּא מֵלַחֵם נֶׁגֶד הָאוֹיָבִים

יֶש לוֹ שְנֵי שְמוֹת

יִשְרָאֵל וְיַעֲקוֹב

מִשְפַט חַיִּים

És un poema per ésser llegit en hebreu, és impossible traduir-lo perquè no té sentit, malgrat vaig haver de fer-ho a la persona que anava destinada :(

Sona malament.

De la seva part, en vaig rebre un petó ben bonic i apassionat. Vaja que no hi havia comèdia... Va ser el dia o moment més bonic de la meva existència, com m'agradaria repetir, dubto que el "gall d'indi" sigui tan sincer....

Comentaris (6)06-09-2014 16:32:46POÈTICA

Als seus braços...

Ja sé, conec el modus operandi.

Comèdia desenfrenada, proximitat, exagerada.

No és bonic.

Només amb la seva veu m'hi deixaria agombolar

com uns braços al voltant del meu cos.

La seva veu, no gaire greu, és perfecta, dolça.

I si fos possible el somni, m'hi llençaria com una serp

al seu coll, com un complement inert.

Com els traços escrits dient el seu nom

al moble oblidat i polsós.


Dintre el meu cor hi batega un secret.

Ni la pols, ni les notes que canto

amb llàgrimes, galtes avall, de Crisantemi,

poden expressar la melodia del què sento.

Em veig abraçada

pels seus braços prims -perquè és prim, ara-,

la seva veu, una veu prima i clara

que desassossega l'ànima

de patiment.

És pur com un lliri,

innocent...

-massa-, envoltat de cards...

Ell sobreviu i, insisteix que, aviat

els nostres ulls, veuran la Llibertat.

Comentaris (20)08-07-2014 22:08:27ALTRES

Esborrat

El meu rastre de fidelitat

cap a tu,

ha estat esborrat

per un drap que feia neteja.

En el moble ple de pols

havia deixat el meu amor:

T'estimo.

Comentaris (14)04-07-2014 18:51:06ALTRES

EC -oh!

A Sabadell hi ha propaganda de no sé quina conferència literària titulada "Poesies per viure-les".
En el meu cor n'hi ha dues, de Poesies, però no les puc viure...
Una és un ECo llunyà en la meva nostàlgia i, l'altra, Histamina acumulada en un somriure juganer i eternament jove -altament impossible
-.:(:kiss

Comentaris (41)29-06-2014 22:23:05ALTRES

Ha quedat el dubte....

M'ho ha arreglat amb poca estona.

Jo creia que hi hauria de tornar a cercar les peces.

He arribat que tocaven les 16:00 en punt al Passeig Comte d'Ègara. Fins i tot he fet el ronsa per tal de no esperar-me a fora. No.

La Dolors i l'Àngels ja estaven al peu del canó i, qui no havia arribat era l'Home. D'entrada, el Jordi, es veu que els dijous no ve, i qui he hagut de tractar ha estat amb el Roger. Cap problema!!!!

Després de canviar-se de roba de carrer a bata blanca, ha aparegut somrient.

-Au va, vine...

Després de explicar-li els problemes ha baixat al mini taller i a 16:30 jo sortia direcció cap a l'Estació del Nord, tal com diuen els terrassencs, de l'estació de la Renfe, al capdamunt del carrer de Mas Adei, passant primer pel Carrer de Sant Antoni -que fa cantonada amb la Plaça Dr. Robert, allà on hi ha la Mútua de Terrassa.

Com sempre em sol passar els comiats se'm fan de difícil triar. Sempre hi ha el dubte d'encaixar la mà o de fer un petó. En Roger ha preferit un petó a cada galta, d'una manera ben normal. Ha valgut la pena ja que m'ha deixat un bon regust que he anat assaborint fins al final del carrer de Sant Antoni....

Allà m'ha passat un fet que ha canviat la resta del trajecte.

Un noi vestit de manera elegant que girava des del carreró on hi ha les esglesioles pre-romàniques, amb americana i pantalons grisos, camisa blanca i corbata rosa m'ha passat arran meu. L'ARNA? El cabell, la barba, els llavis molsuts i les ulleres -amb muntura negra i no grisa- eren clavats al que jo vaig veure feia 2 setmanes. Anava mudat, sense disfresses afegides ni complements de comèdia més adients a les visites mèdiques per tal de treure ferro i fer-se més informal, més proper.

Aquesta vegada portava una cartera negra i anava a la seva bola com jo, habitants de dos mons totalment allunyats. Anava de pressa. Anàvem de pressa...

M'he quedat garratibada. M'he aturat per fitar-lo d'esquena, per saber on anava, on girava - el Carrer de Joaquim de Paz, diria que hi ha quelcom relacionat amb la Mútua (?)-. Se'l veia més ample d'espatlles, més gros, més gran, més alt i ell és més aviat menudet, escanyolit....

En un moment determinat, m'ha sortit la possibilitat de cridar-lo des de la lluny -i si no era ell, un préssec immens hauria caigut sobre meu...- Un Ca******* lleu m'ha sortit de boca però la timidesa me l'ha ofegat.

El dubte hi era igualment. I sempre hi serà perquè desconec si mai no el tornaré a veure. Era ell?

D'una alegria de galtes Histamíniques he passat a una tristesa punyent. Si en realitat era ell, m'havia decebut. Aquell noi proper, alegre i desenfadat era en realitat, tibat i antipàtic. Malgrat el préssec que hagués pogut fer, una dona que esperava l'autobús de la Línia 1 que va a l'Hospital (de Terrassa), ha presenciat la meva sorpresa...ell hauria pogut girar-se i mirar-me de dalt a baix per si em reconeixia, tal com hauria fet jo si hagués disposat de més temps. I llavors li hauria preguntat: Tu ets qui em penso que ets?

Però no. Tenia pressa....

El destí, aquesta vegada sí que m'ha passat arran i no s'ha aturat.

Comentaris (19)19-06-2014 19:12:42ALTRES

Pàgines: 123456715  <>