login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Tänan

El vaig veure d'esquitllada.

Va ser fugisser com un gat espantat.

Ulls blaus, clars i lluminosos

que em va sorprendre el cor.

Des d'aleshores, l'espero a la finestra.

L'obro de tant en tant, a la nit.

Hores de quietud i de Paau...

TÄNAN

Comentaris (0)15-03-2013 17:47:51POÈTICA

Sendra

.... això és el que voldria molta gent.

Jo fins i tot m'ho he cregut.

Llençar-me al mar o al bosc,

evaporar-me com un encens pudent....

Generalitat de Catalunya.

Comentaris (3)08-03-2013 15:56:52POÈTICA

LiebeSchmerz

Huete Ich gefunden ein Baum.

Mein Herz singt wie eine Nachtigall.

Er hat keine Baumzweigen zur Auffüllung.

Und Meine Augen sind zwei tiefen Seen.

Ich liebe dich am Abend und am Morgen.

Ihre blauen Augen mich im Stich gelassen.

Für immer zusammen, eine unmögliche Sehnsucht.

(Für Oskar, zu übersetzen)


Comentaris (5)05-03-2013 22:19:32POÈTICA

Pluja

M'agrada la pluja.

Sentir-la com cau damunt el paraigüa.

Olorar la seva precipitació decidida.

Olor de llenya o de mar.

Llevant, de mar llunyà,

D'onades crepidants quan fa vent.

Pluja, delicada com la seda,

Dolça com un petó.

Tanques els ulls i t'hi deixes caure...

Comentaris (30)01-03-2013 00:58:31POÈTICA

P.J.

Llum i foscor en un mateix instant.

Dia i nit en un sol compàs.

Blanc i negre en un sol batec.

Només el Sublim fa niu al teu somriure.

L’au Fènix, la que abraça tot renaixement

Apaga la meva Música.

Junts per separat, marciràs

La meva Esperança.

Comentaris (14)22-02-2013 18:56:20POÈTICA

Sensibilitat estoniana

Visitant la pàgina personal de Paavo Järvi, he trobat un bombonet il·lustrat:

Un missatge que amb poques paraules diu molt....

Ell l'ha compartit i jo també. Si el traductor Google no menteix, diu:

TOTHOM ÉS ALGÚ EN ALGUN LLOC


Comentaris (13)19-02-2013 13:45:05POÈTICA

Tornarà la Primavera

Al meu carrer.

El sol s'apropa a l'eix de la perpendicularitat.

El Migdia, serà la Tarda.

El sol obrirà en canal la calçada negra.

Sol groguenc tardoral; els millors records.


Comentaris (23)06-02-2013 21:15:20

PenJada...

Estic freda, pansida, trista, angoixada (frustrada) que ni la bona música pot encendre'm l'alegria.
Ni el clarinet, el meu amic, que xiula com el vent, amb aquells galls que esborronen.
I el cansament d'Esperar (-te), em fa la vida cada vegada més feixuga!
Comentaris (26)05-02-2013 18:12:42POÈTICA

L'últim te

Va ser un dia, al vespre, que va començar malament.

Perdia, mentre em col·locava una arrecada, el topall que la subjecta, al carrer. Vés a saber on?

Negra nit. 8 dies d'hivern estrenat.

Era una cita i volia quedar bé. Impressionar i que no em veiessin nua sense cap ornament femení. Al final vaig haver de ser com sempre, una noia senzilla sense complements.

Va ser molt puntual i, junts i antisocials enfilàrem amagats del bullit de compres de cap d'any, per carrers ombrívols i estretes. Parlàvem de problemes. De gent, de cansament que provoca haver de fer pedagogia Nacional i, total en debades. De llengua, de privilegis afortunats....

Jo que no sóc gens ciutat, el vaig dur a l'únic lloc que coneixia bé i, per tant tenia la certesa que li agradaria: A la Teteria Atzavara. Un local ambientat a la manera marroquina, amb tauletes de metall treballat i tesel·les de colors.

Aquell local tenia un problema: La música de fons era massa alta i tota la gent encabida a l'interior, havia de cridar per apagar-la. Tothom ho feia i, si t'hi estaves molta estona amb aquell ambientador sonor, tenies molts números de sortir-ne amb el cap com un timbal. Sortir-ne viu, representava sentir una glopada de silenci alliberador a les teves orelles.

Allà encara vàrem parlar més. Ell va desenvolupar molts temes que coneixia de prop: el tràfic d'influències al funcionariat públic, tractes de favor, trampes en l'adjudicació de places vacants, endollisme declarat a tot nivell...Parlàvem, parlàvem...per ésser més exacte, jo preguntava, quan podia i ell responia abastament. Parlava de viatges que havia fet, de llengües, d'anglès que de tant en tant me'n deixa caure alguna expressió que per lògica encara entenc; d'alemany i d'alemanys i els seus tòpics amb els estrangers; uns tòpics no gaire diferents amb la realitat catalana: amb els estrangers, anglès i aquí, en xarnego. Menys, jo.

En acabat, després d'acabar-nos el te, vam desfer el camí, passant per davant de la Residència femenina de l'Opus Dei, al carrer Migdia tot explicant-li el per què del nom Migdia: A les 12 en punt, hora solar, el sol travessa el carrer perpendicularment.

De tornada, van rebre sotanes que anaven a pidolar diners a les institucions públiques. Favors i més favors a canvi de res. Allò no era ni pietat ni ajuda al Proïsme.

"Et volia fer sortir al carrer perquè tanta estona tancada a casa no és bo... (...) M'hauria imaginat que fores una monja de clausura...Has de caminar, estirar les cames...Jo faig exercici cada matí...." Una monja de clausura!, quantes vegades ho havia escoltat això?

La família també va llepar crítiques i l'altre tema van ser les malalties tecnològiques dels ordinadors, que duren massa poc per acabar d'acostumar-s'hi.

En total, en recordo una passejada molt llarga pels carrers ja deserts, amb poc trànsit a l'asfalt.

Ens vam acomiadar en un xamfrà lluminós d'una botiga de matalassos, en una nit jove. Cap dels dos desconeixia que seria el darrer te, un te, pres amb sucre morè, ben calent i llarg, ple d'insomni i sensacions encara mai viscudes.

Aquell Dakar atrotinat que servia de Restaurant i Pub musical als àrabs que s'hi deixaven caure, avui era tan sols un buit de terra vermella trepitjada per excavadores pesants. El Dakar on aquell tunisià d'ulls verds i pell oliosa dinava després de les classes a la universitat....

Feia temps que l'havien tapiat. Massa soroll? -ja no existia per ningú.

Mal presagi en temps de crisi.

Aquest matí, tot travessant la Plaça de Gas on no convé respirar, l'Atzavara era morta. Tapiada. Ara és una plaça trista, plaça dura amb quatre pinzells decoratius qua fan d'arbres, uns parterres de gespa i una font metàl·lica.

Unes nenes jugant a ser bones contra dolentes, en català -ves quina anècdota!- alienes al passat del nostre últim te.

Comentaris (11)05-02-2013 17:36:54

Tot diferent

Aquesta tarda tot era diferent.

El sol era gairebé transparent.

Nítid de tan brillant.

El cel era d'un contrast espiritual.

El blau fred de les zones d'ombra

i els núvols blancs recargolats de vent.

L'olor neta de l'hivern...

un dia sobrenatural.

Ja anem sumant dies, mesos...

7....

Comentaris (12)02-02-2013 23:30:49POÈTICA

Un somni

... estrany.

Una via rebregada com el glaç esquerdat.

Cap tren hi passa segur...

Comentaris (38)19-01-2013 17:48:00POÈTICA

Tsunami desfet

Per l'Orient hi havia una muralla blanca.

Núvols com una onada immensa

Però amb el pas del temps,

El Tsunami s'ha desfet.


Comentaris (44)17-01-2013 22:07:29POÈTICA

Glaç

Quatre lletres defineixen un estat emocional.

La Il·lusió jau enterrada en una muntanya de neu.

I la Indiferència més absoluta és la bandera dels Déus

L'Amor és una brasa sense caliu.

Glaç.

1/2 any.

Res a celebrar.

Comentaris (24)02-01-2013 14:27:57POÈTICA

Brahms

Plouen llàgrimes de mandarina

mentre la ment es perd en la llunyania,

mentre el cor batega melodia fina.

Una imatge buida m'abraça,

sento en els acords tensos

del vent que s'esmuny en l'aire

el missatge etern de la Música...

Brahms, Únic...

Comentaris (19)22-12-2012 20:32:39POÈTICA

5 mesos P.J.

No puc mirar-li el rostre.

Em perfora l'ànima.

Em buida el cor.

La seva llum m'enlluerna,

però voldria sentir-lo meu.

Comentaris (15)02-12-2012 18:13:46POÈTICA

Pàgines: 1234567891015  <>