login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Descripció P.J.

לִקְרַאת מְקוֹר אֶמֶת אָרוּצָה

עַל־כֵּן בְּחַיֵּי שָוְא וְרִיק אָקוּצָה

לִרְאוֹת פְּנֵי מַלְכִּי מְגַמָּתִי לְבַד

לֹא אֶעֱרוֹּץ בִּלְתוֹ וְלֹא אֶעֱרִיצָה

מִי־יִתְּנֵנִי לַחֲזוֹתוֹ בַּחֲלוֹם!

אִישַן שְנַת עוֹלָם וְלֹא אָקִיצָה

לוּ אֶחֱזֶה פָּנָיו בְּלִיבִּי בַיְתָה,

לֹא שָאֲלוּ עֵינַי לְהַבִִיט חוּצָה.

Vaig cap a la Font Veritable,

desprecio la que és buida i plena de vanitat

Només desitjo veure el rostre del meu Rei:

Només a Ell temo i reverencio

Tant de bo pogués contemplar-lo en somnis!

Dormiria un son etern sense despertar.

Si arribés a veure-li el seu rostre dintre del meu cor

Els meus ulls no voldrien mirar a fora.

Aquest text no és meu, només la traducció.

Poesia de Jehudà HaLeví, poeta hebreu medieval.

Poesia religiosa inspirada en l'Amorosa.

Però és la millor descripció que se li pot fer als meus anhels
Massa veritats hi ha....

Comentaris (15)08-11-2012 20:02:12POÈTICA

Sense remei (P.J.).

L'Horitzó i Tu sou sinònims.

Inaccessibles.

Com més avanço més us allunyeu.

Com més us somnio, més fugiu.

Com més a l'abast us tindria...

Em fondria en un racó amagat.

Comentaris (18)31-10-2012 21:35:25POÈTICA

Enrojolament P.J.

M'agrada la tardor perquè el sol maquilla les galtes del meu carrer amb tons taronges i vermells.

D'altra banda, la resta de l'any, resta enblanquit i mancat d'emocions....

M'agrada la tardor perquè al bell mig del meu carrer, que a l'estiu resta recremat, el sol senyorieja ensenyant el rostre més amable.

Els arbres prerden les fulles, els ocells volen esverats i només de pensar-hi...

M'agrada la tardor.

Refredarà l'enrojolament.


Comentaris (34)29-10-2012 18:28:12POÈTICA

Més...P.J.

Mentre et recordi

no et podré somniar.

Voldria pesar com l'aire

i desplaçar-me al teu davant.

Alè i moviment: Vida.

Comentaris (11)29-10-2012 13:01:25POÈTICA

Degoteig (P.J.)

Els meus ulls plouen "Liebestod".

I del cel, els núvols, ploren

Absència i Amor.

Cap vaixell durà les veles

Notícies del teu record.

Ni blanques ni negres,

Isolda es mor i Tu no has respost!

La Música Impossible:

Rodona, blanca i negra

En un sol compàs:

Qui la interpretaria?

Comentaris (73)25-10-2012 21:53:32POÈTICA

Novament P.J.

Quin és el misteri que fa que mentre les notes parlen emmudeixi el teu record?

I quan la Música calla, apareixes novament amb la mateixa força?

Comentaris (42)10-10-2012 19:49:46POÈTICA

Partitura de Silencis (P.J).

Totes les llàgrimes vessades

bateguen al Cor de l'Esperança

i Tu només em dónes Silencis -com una partitura muda.

Serà així el Paradís Promès?

Un Jardí amb una caseta al mig,

tota ella de marbre i freda com els teus ulls...

-I com es tancarà: per fora o per dins?

Comentaris (99)02-10-2012 15:23:48POÈTICA

Música i Amor (P.J.)

Em crida el Firmament inaccessible.

M'hauria d'elevar com una columna d'encens per acaronar-te,

o deixar-me abandonar en la immensa mar blava,

en el cel serè dels teus ulls que abasten tot el meu Ésser.

Vaig pensar que el so que destil·lava Amor de fusta

m'apartaria de tu i el teu record difuminat, em repudiaria.

Però les notes que empresonen els meus pulmons,

encara m'hi han fet acostar més, temorosa...

Comentaris (6)01-10-2012 19:10:54POÈTICA

Sobre Beethoven (P.J.)

Quan la veu es converteix en Música

desitges que tothom calli.

Només vols escoltar-la en silenci.

No és important allò que diu perquè tampoc l'entens.

La Música sobre una partitura, sense la intervenció d'un instrument

m'és Muda. Només són notes que fan bonic entre unes línies....

La seva veu són paraules i prou, mots que expressen sentiments

però jo la percebo com una melodia greu, profunda i bella.

Una vibració perfecta.


Comentaris (4)14-09-2012 20:40:40POÈTICA

Somnis

Els Somnis de cada dia s'ajeuen sota el coixí i perturben al somniador.

Somnis de feina, de preocupacions, de dits que no obren "dotzenes".

De pastilles que no es prenen o se'n prenen massa.

De doctors obtusos, tossuts o intransigents.

D'excursions a la muntanya, d'emocions i Despertars.

Però els Somnis per excel·lència, els desitjos que desfermen l'ànima.

La més pura bèstia salvatge del nostre interior amorós,

Desapareixen de la foscor per ésser visibles durant les hores de consciència.

Per què aquest calvari?

Imatges congelades són un suplici.

El desig de tenir-te es converteix en una obsessió infinita.

I res no em pot guarir, ni la distància de l'Impossible.

Només pensant amb què els meus braços et posseiran

I els meus llavis acaronaran el teu rostre immens

Fa que abandoni els Somnis de la nit per convertir-los en l'Etern Present del Dia.

Comentaris (2)29-08-2012 16:03:13POÈTICA

Timidesa

Vissi d'Arte, Vissi d'Amore tan sols se'm presenta en Present: Visc d'Art, Visc d'Amor.

Visc d'Art, la Música, l'Art de la supervivència diària.

Visc d'Amor perquè és l'Única forma de trencar les cadenes de la Frustració.

Visc d'Amor, un Amor que no puc abastar

perquè davant meu hi ha les reixes de la Impossibilitat

i només m'és permès ataüllar la Bellesa que s'obra en una Imatge congelada

d'un Somriure llunyà, més enllà de la Realitat.

Visc d'Amor, l'Única manera de viure la reclusió de l'Ànima, de la vida plena.

Mons separats, realitats diferents: Cel i Terra.

Timidesa.

Comentaris (4)21-08-2012 22:50:31POÈTICA

La veu

Aquella veu l’havia deixat trastocada molta estona.

Greu, profunda com una melodia de baix continu.

La sala ressonava, plena de gom a gom, però ella i només ella, l’havia percebuda com un cos palpable de tan real.

Encara recordava aquella cantarella que gronxava l’estudiant adormit a la falda de les cadires incòmodes de les aules universitàries que passejant-se com un autèntic Duc venecià, infonia amb la seva veu càlida, la matèria d’estudi.

Ell només llegia. Com els professors d’anatomia medievals, tots ells asseguts ben arrepapats en “Càtedres”, mostraven el cos humà als seus alumnes boca badats.

Amb els apunts davant i el projector encès de diapositives, entonava la seva melodia solemne.

Era clàssic com un bust Renaixentista. Detestava les estridències que imposava la impostura decadent anomenada “Art Contemporani”.

Es movia, platònicament, per un món que ja havia deixat d’existir i només es podia copsar a través dels llenços projectats a la paret de plàstic.

Era la típica persona d’edat indefinida. Com les flors sempre viva, que fan pudor perquè no es marceixen mai, així era la seva jovenesa. Uniforme i vital. Als quaranta se’l veia de vint-i-set.

Amb la seva vareta plena de gràcia natural li va infondre la joventut que mai deixaria de tenir. Com l’art que explicava.

Ulls blaus profunds d’un mar que no se li veia el fons...la seva bellesa estava feta de milers de roses blanques...

Comentaris (24)11-08-2012 19:15:34

El filtre, 1 mes.

Són viseres.

Temporals.

Et mostren el món d’una manera subjectiva.

Plena de Passió Amorosa.

Ple de notes que cauen en cascada en una obaga.

Un petit llac.

Amb arbres pensatius, a la vora.

Aigua fresca en un cor ardent.

Sospir.

Conspiració amagada.

El retorn d’un somni.

Mans que llisquen l’aire

Com un pètal que cau,

Com un silenci que es trenca

Pensant el teu nom.

Comentaris (17)02-08-2012 20:33:33POÈTICA

Ach, ich fühl's...

Traducció aproximada d'una ària de Mozart de l'òpera "La Flauta Màgica", on la Música hi té un paper molt important.

Tinc la sensació que ha desaparegut.

L'alegria de l'Amor se n'ha anat per sempre.

Hores de plaer que mai tornaran.

Torna al meu cor altra vegada.

Mira Tamino, aquestes llàgrimes

estan fluint per a tu sol, estimat.

Si tu no sents l'enyorança de l'Amor

Només trobaré descans en la Mort.

Comentaris (4)26-07-2012 22:20:38POÈTICA

P.J.

Pessigolles a la panxa.

Esgarrifances a tot el cos.

Bafarada abrusadora

ona expansiva de rubor.

Por irracional i sobtada

a la Imatge somniada.

Comentaris (6)09-07-2012 19:35:10POÈTICA

Pàgines: 123456789101115  <>