Ness
per en 15 Febrer 2011
984 Vistes

Totes les llàgrimes dels meus ulls

es fonen dintre la imatge,

i es reflecteixen en el llac,

mentre el suïcida esborra la seva vida:

Hi ha una tristesa ofegada en les profunditats de l’Aigua...

Ara és temps de morir...!

El vent refreda l’ànima

i s’ennuvola el cor del pensament;

el temps m’empresona en la tristesa.

Vull viure a l’hivern oblidada

sota un arbre d’una gran ombra

o caient des d’un penya-segat.

I prop dels meus peus hi ha un destí clar:

Una mar immensa serà el meu repòs

una tomba oberta per tota la vida.

On les hores es dispersen a l’Aigua

com els dies que fugen de la meva alegria.

Publicat a: Literatura
Pere
Bonic i molt trist...
16 Febrer 2011
Ness
Efectes secundaris del mata-rates
17 Febrer 2011