login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Amor pel contrari

El camí dels dies grisos,

estan sense un sol en el meu cor

ni cap mena d’escalf al meu cos,

tota jo passo per un llarg hivern

amb fred dintre les artèries,

mentre que al cel està cobert

per una immensa llum:

-Perquè ell és l’estel del meu nord

i sense aquesta espelma que mai s’apaga

tot el meu món és negre com la mort.

Només aquell somriure tendre

d’una albada m’embolcalla en silenci.

“Nit eterna, quan et veuré?”.

Comentaris (2)19-02-2011 13:19:46TAST DE POESIA

gripaublaugripaublau blog, 19-02-2011 16:37:32

Quanta enyorança.

serra_catalana73serra_catalana73 blog, 19-02-2011 16:43:29

El vers del final està lleugerament inspirat amb una ària de la Flauta Màgica de Mozart. Oh nit eterna, quant et veuré? La canta Tamino. Preciosa. El meu poema en català és una traducció de l'hebreu. També meu.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: