login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Menja'm

El brou tenia escames d'or. Bombolles pintades que ballaven en un fons verdós, amb dos pèsols avorrits, a cada extrem del cassó sense mànec.

Les molècules els han atret i ara es besen, estranys.

Tot vibra. Bull.

L'arròs té ànsia per entrar.

Primer, la sal, granulada com a calamarsa...

L'arròs ha caigut fent el ronso, encara mig adormit al cul del plat entelat pel vapor de l'ambient.

Foc lent.

L'arròs al fons del cassó salta com si portés molles, rebota com les rosetes al microones.

No sabeu què són les rosetes? Moresc que amb l'escalfor s'obren com les flors a la primavera després d'una bona tempesta. De gust salat o dolç, són unes companyes essencials en el cinema o en qualsevol moment per matar l'avorriment.

El suc comença a canviar de color. Ara és més ocre. El ver s'ha mort.

Només s'hi percep una flaire que em diu....Menja'm.

Després d'un dia estrany, el d'ahir, me mereixo una reconfortant medecina.

A les 4 a.m. entràvem a la tardor i jo, nerviosa, a les 5 a.m., l'acollia amb els ulls adolorits per la son.

Comentaris (0)24-09-2010 18:20:46

Diferències

Des de la meva cambra de parets groguenques, pintades no fa gaires anys, ara contemplo un món massa blanc, tou i agradable que no concorda amb l'autèntica realitat, grisa i indefinida.

M'agradava més abans, quan les parets eren de color marengo, adaptades a les necessitats de plató fotogràfic del moment. La fintestra també hi estava a joc; de fusta envellida, que quan s'obria al món, estava velada per una cortina que entelava el fons, la casa del davant, una de doble cos on hi vivia lliure un noi bohemi i, quan estava núvol, la llum sobresortia nítida i contrastava amb molt de pesar.

La tristesa era noble, senyorial i freda, com si fos d'un altre temps. Allà m'hi havia trencat les banyes estudiant, hores i hores, rellegint apunts que ja no entenc.

Una taula desmuntable com la vida mateixa, era una fusta de fòrmica blanca que reposava entre cavallets de fuster. Una eternitat adormida entre llibres agafats en préstec de la biblioteca i papers desordenats.

Allò era el meu retir. Entre el fred d'un sostre alt amb bigues de fusta vella vernissada i el "criteri" mèdic basats en l'anèmia, sobrevivia.

Era una presó tenebrista, plena de llàgrimes que em feien més passable, la monotonia del dia dia.

Comentaris (0)16-09-2010 19:18:42