login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Hanami (versió en paraules a Arbres 7 de Gripaublau)

Era una conversa a quatro en un restaurentó molt discret. Asseguts desparellats. A la manera del “ball de nans”.

La llum era difusa. Amb làmpades fetes d’acordeons de paper, de colors i motius florals que acompanyaven, taula sí i taula no.

La Memi, que la seva mare l’havia anomenat Maria Emília i que, tothom, per escurçar, li deia Memi, era un nom a mig fer. Les lletres per si soles no formen una paraula, מֵם en hebreu és la lletra M, formava part de la conversa desencaixada. Era una dona molt parladora quan tenia l’oportunitat de fer-ho i les condicions ambientals eren propícies. I les hi tenia. Tenia el seu amic davant seu posant cara de “què estic fent aquí?”. Ella era un tornado que ho arrassava tot. Fins i tot atreia, sense proposar-s’ho, les mirades alienes. Ho volia tot per a ella.

A la Nessy, principalment, li feia nosa la Memi, sobretot perquè la coneixia des de feia temps i sabia els artilugis per ficar-se allà on no la demanaven. A més, no estava disposada de compartir taula amb algú que pogués prendre-li aquella nova peça de col·lecció tan apreciada. Només calia veure-li la cara, si se’l menjava amb els ulls!!! No en tenia prou amb el seu amic? I per si no fos prou, esclafava indirectes d’allò més desagradables. No tenia cap mena de miraments ni consideració vers els altres. Allò de la confidencialitat metge-pacient no estava en el seu “jurament hipocràtic”. (Ara que, de juraments hipocràtics, d’ètica mèdica només per segons què. Els metges s’havien tornat tan poc ètics com els mateixos advocats).

A mesura que el rau-rau augmentava, també ho feia proporcionalment la conversa impacient. El llac estancat en llit de jaspe havia fet una petició de treva. L’ambientació càlida de la decoració oriental no estava per exaltacions. Ell no volia exaltacions. El bon menjar s’ho valia. Abans de sopar, unes noies gairebé extretes d’un dibuix a tinta japonès de tan delicades com eren, van obsequiar a les dues acompanyants, un branquilló florit de cirerer. La gràcia de l’anèctdota era en poder-ho conservar intacte fins al final de la vetllada.

Qui pogués conservar l’essència de les flors efímeres també podia estrènyer dins el seu cor aquesta qualitat natural: la bellesa del moment. I qui l’observava, el plaer de tota l’etrernitat.

Hana, flor; Mi, mirar. Va ser una festa...

Comentaris (2)25-02-2011 11:40:07

Transparències

El sol es veu a través

del cel obert dels teus ulls

d'aram tolrat com el vespre.

I els arbres a la tardor

et fan de coixí daurat.

El marbre del teu seient

gelat és el meu sudari

fet de silenci amarg

que escolto enmig la boira

immòbil, eterna i grisa;

i el temps, on l'alè respira,

l'Amor es fa transparent.

Comentaris (2)23-02-2011 19:24:49TAST DE POESIA

Jerusalem

Com un paraigua obert,

per sobre el turons de vent,

hi ha un ample esvoranc

de blau, que es fon en verd,

i esclata, la llum de sang,

al cel de Jerusalem.

Comentaris (0)23-02-2011 19:19:55TAST DE POESIA

Brahms

Mirat de cap per avall:

Marea negra, al cel -núvols.

Llavor de cebre, s'eleva.

L'esperit es disolt -Música.

El món es capgira: Brahms.

Comentaris (0)23-02-2011 19:17:01TAST DE POESIA

Intihuatana

Portava camisa groga

el sol, damunt les muntanyes;

semblava una pedra d'or.

La teranyina de raigs

tenyia el cel de llum verda.

Prou meu, una terra llunyana

amb dos ulls ben oberts.

Comentaris (0)23-02-2011 12:41:18TAST DE POESIA

Homenatge

(Si l'hagués hagut d'escriure ara, no ho hauria fet. Poc havia de saber què em portaria el futur...)

Tocant el cel, una Roca:

la Catedral emergida,

l'Atlàntida de granit.

Cinc punxes de tacte amable

s'enfilen cap l'infinit...

Uns dits de mineral pòrfir.

Des de dins la seva Almosta,

d'esquena a la claror,

contemplo la nova Albada.

Comentaris (2)23-02-2011 12:38:10TAST DE POESIA

Sentència

És com un sol de caoba,

d'espurnes brillants i vives.

El vidre quiet i glaçat

orbita en un cel serè,

llunyà i desplaçat del món:

L'Amor viu a les antípodes.

Comentaris (0)23-02-2011 12:31:54TAST DE POESIA

Aparició

Un àngel fos de dolçor

amb les paraules que fugen;

la llum del cos s'apaga...

l'Endimió per les venes.

Batec punxent de dolor.

Al dit, la pinça que crema.

Desenfocada penombra,

l'instant bell del despertar:

Remor de passes, claror!

Imatge clara, aire verd.

Comentaris (0)22-02-2011 18:07:10TAST DE POESIA

Desig

Un avió guixa el cel

amb una línia efímera;

des de la meva finestra

conemplo el seu destí llunyà i, amb recança

l'albiro. On anirà

el rastre acolorit,

pels raigs del sol del matí?

Qui ho pot saber? els estels,

que estoicament, com agulles

de cap, molt brillants, s'ho miren,

clavades per sempre al buit.

Comentaris (2)22-02-2011 17:58:23TAST DE POESIA

Petitesa

Vivim entre teranyines.

El cel negre ple d’estels,

d’espurnes que centrifuguen,

d’estelles de llum –llampecs

quiets- mentre la terra gira.

Quan obres els ulls, el cosmos

s’enxiqueix com una gla.

Comentaris (4)21-02-2011 21:25:44TAST DE POESIA

Futur

Quan me’n vagi, un riu de sang

escriurà el teu nom a terra;

hi florirà un flor groga

resistent a les tempestes.

Serà un dia de revetlles

i tots els estels lluents

faran la nit més neta.

Quan me’n vagi, ens trobarem

a l’altra banda del cel;

la llum només serà blanca

i el vent, un oratge blau

que escombrarà el desert verge.

Quan me’n vagi, nevarà

un llarg hivern; les paraules

com xarxes d’àtoms seran

laberints mai profanats

per desitjos massa lassos.

Quan la MÀ arrenqui la flor

s’acabarà cel i terra.

Comentaris (0)21-02-2011 21:24:31TAST DE POESIA

Íntegre

El cel és blau,

el cor és negre.

La Primavera és verda,

els meus sentiments, morts.

El balu és negre,

les meves pregàries estan marcides,

però només tu ets innocent i íntegre.

(Original, en hebreu).

Comentaris (0)20-02-2011 14:35:30TAST DE POESIA

Fidelitat

La injustícia m'entristeix

ve cap a mi com una onada d'absència.

Qui guarda la Veritat?

Sobre un arbre penja

una sorda Esperança...

Jo envelliré al seu costat.

(Original, en hebreu)

Comentaris (2)20-02-2011 14:30:41TAST DE POESIA

Amor trencat

Hagai és aire -respira el meu cor.

En un dia clar -El vent no bufa per a mi.

Hagai és poderós -qui el coneix?

Ell és la imatge -el meu somni i el seu record

que m'empeny a estimar-lo.

Hagai és regular -com la pluja que no ve,

llibertat trencada -com plorar.


(Original en hebreu)

Comentaris (0)20-02-2011 14:27:55TAST DE POESIA

Impossibles

Jo vull la Lluna:

un petó, una abraçada, -la teva Llibertat!.

Jo vull el Mar de la Tranquil·litat:

llàgrimes, ulls i la Claretat.

Jo vull trobar-te:

Com un poema que es fon en el teu record.

(Original, fet en hebreu)

Comentaris (4)20-02-2011 14:23:48TAST DE POESIA

Esperança

L'hivern necessita Primavera

Les pantes necessiten sol:

així com el final necessita la Veritat.

La Primavera florirà al jardí de l'esperança.

Els arbres pensatius no moriran

i les flors no es marciran,

perquè el teu començament és l'ànima de D-u

perquè la teva Llibertat alegrarà el meu cor.

(Original, en llengua hebrea)

Comentaris (0)19-02-2011 18:03:24TAST DE POESIA

Tristesa

Si el temps fongués l’Espera

L’arbre del Pensament no estaria trist,

I el meu cor no oblidaria el teu rostre de lluna.

Un desert sense paraules de consol,

Un llarg camí: l’arena no cau al rellotge...

Sóc presonera del meu pas.

Els meus passos no deixen petjada:

Sóc captiva de l’Esperança que no Existeix

Comentaris (0)19-02-2011 13:21:05TAST DE POESIA

Amor pel contrari

El camí dels dies grisos,

estan sense un sol en el meu cor

ni cap mena d’escalf al meu cos,

tota jo passo per un llarg hivern

amb fred dintre les artèries,

mentre que al cel està cobert

per una immensa llum:

-Perquè ell és l’estel del meu nord

i sense aquesta espelma que mai s’apaga

tot el meu món és negre com la mort.

Només aquell somriure tendre

d’una albada m’embolcalla en silenci.

“Nit eterna, quan et veuré?”.

Comentaris (2)19-02-2011 13:19:46TAST DE POESIA

Hebreu

La llengua al país dels somnis.

Un lloc on tot és proper

jo estava al teu costat i tot era possible.

Com una música, la teva veu escoltava. L’he entès.

Parlàvem amb un llengutage planer...

Però quan m’he despertat

era presonera de la llunyania.

Comentaris (0)19-02-2011 13:17:52TAST DE POESIA

Tardor

Com un robí polièdric

la rosa s’ha tenyit d’ocre.

Grans de magrana oberta

es filtren dintre l’alcova.

Els pètals, envermelleixen

la tardor, caient al terra.

Comentaris (0)19-02-2011 13:15:20TAST DE POESIA

Aigua

Totes les llàgrimes dels meus ulls

es fonen dintre la imatge,

i es reflecteixen en el llac,

mentre el suïcida esborra la seva vida:

Hi ha una tristesa ofegada en les profunditats de l’Aigua...

Ara és temps de morir...!

El vent refreda l’ànima

i s’ennuvola el cor del pensament;

el temps m’empresona en la tristesa.

Vull viure a l’hivern oblidada

sota un arbre d’una gran ombra

o caient des d’un penya-segat.

I prop dels meus peus hi ha un destí clar:

Una mar immensa serà el meu repòs

una tomba oberta per tota la vida.

On les hores es dispersen a l’Aigua

com els dies que fugen de la meva alegria.

Comentaris (2)15-02-2011 14:22:18TAST DE POESIA

Sense títol

L’ombra del teu record m’abraça

Com una mezuzà que emmarca el meu cor;

No tinc paraules per estimar en un racó.

No tinc veu per somniar en el repòs.

Comentaris (2)15-02-2011 14:16:19TAST DE POESIA

Tristesa

Si el temps fongués l’Espera

L’arbre del Pensament no estaria trist,

I el meu cor no oblidaria el teu rostre de lluna.

Un desert sense paraules de consol,

Un llarg camí: l’arena no cau al rellotge...

Sóc presonera del meu pas.

Els meus passos no deixen petjada:

Sóc captiva de l’Esperança que no Existeix.

Comentaris (0)15-02-2011 14:14:50TAST DE POESIA

Hagai (III)

Hagai és el timoner

dels meus dies enfebrats

d'Esperança -creuar el mar

cap a l'est, cap l'albada,

allà on traspunta el Rostre;

l'Alliberament de l'Ànima.

Comentaris (0)13-02-2011 18:56:16TAST DE POESIA

Hagai (II)

L'Absència és un riu

que erosiona l'Espera.

En el riu de la meva vida,

tinc una merla presonera.

No canta ni vola....

Compta els anys

per l'alliberament final.

Mentre, la nit aterridora,

tanca la finestra i la porta.

Comentaris (3)13-02-2011 18:54:32TAST DE POESIA

Hagai (I)

Font de la meva vida,

encara estàs a l'hivern?

Els meus ulls sobre el cel veuen

el sol de Primavera, lluna de Nissan,

dies d'Esperança, dies de Llibertat.

Font de la meva vida, què veus?

Jo veig camins sense llum

llargs moments sense demà,

fan en mi un lloc de plor.

Comentaris (2)13-02-2011 18:53:24TAST DE POESIA

Volàtils

Papallones de colors

flairen pensaments, immòbils.

La pluja les entendreix,

fràgils com paranys de seda.

A la primavera neixen

amb el cor tacat de dol;

tot amoroses atrauen

els afamats papallons.

Comentaris (2)13-02-2011 18:51:02TAST DE POESIA

Isolació

La veu de glaç és silenci.

El seu cor n’està sadoll.

Batega a intervals diferents:

-Aurícules i ventricles,

pol nord, pol sud-, platerets!

La nit eterna té rou

als cabells i fràgils vels

lluents que pessigollegen

el rostre clar i la veu fina...

La lluna passa de llarg

perquè el sol pren morfina.

Comentaris (2)13-02-2011 18:48:39TAST DE POESIA

Collage

Dins un cedàs ple d'encens,

la imatge difuminada

com una magrana oberta;

En un pla ben barrejat

d'abstracció parcial,

objectes en blanc i negre:

de lluny, Perfil i Frontal...

Instants de subtil bellesa!

Comentaris (2)12-02-2011 19:30:24TAST DE POESIA

Ramon

És gairebé real veure'l

com una brisa suau

que humiteja els llavis

en la penombra del Somni.

Només aquella veu plena

d'escalf, ressona a l'estança.


Seu pensatiu i en silenci;

recolza el braç a la taula....

No necessita cap llum

que l'il·lumini: és Claror

en la foscor amagada.


S'esvaïrà el miratge

si de cop obres els ulls.

Comentaris (2)12-02-2011 19:27:44TAST DE POESIA

Ensomni

Degoten núvols suaus,

paraules de pluja groga;

finestra arrant, sento Pau...

Estar tancada a l'alcova.


No sento res, ni el vent

que irromp i espetega errant...

Tornar a Viure...-per moments

permetre'm Existir encar.

Comentaris (2)12-02-2011 19:23:35TAST DE POESIA

Paraules

Dintre el rigorós hivern,

les paraules fan el buit

com un tap dins una ampolla.

Les paraules recordades

com la música sentida

baden el cor de l’oblit.

Francament és un adverbi

de manera, una incògnita

de semàntica poètica.

Les paraules ruboritzen

un esclat de roses blanques:

-lleu trèmul l’aigua estacada-...

Comentaris (0)11-02-2011 18:24:56TAST DE POESIA

Avís!

El que dura molt, per força

es desgasta: viure i sofrir.

El llinatge s’estroncà

en sec: amnèsia forçosa

del passat i de la gent.

Un cop fort com una urpada

va esdevenir una tria

de vida o mort: -mort o mort-.

De tant centrifugar l’ànima

ara, ens n’ha quedat ben poca;

i els poemes que llegeixen

els ulls crítics, són paraules

seguides i prou: sense ànima.

Comentaris (0)11-02-2011 18:20:43TAST DE POESIA

Enigma (Més enllà)

Ulls de Sant, mirada ètnica,

d’icona o pintura al fresc.

Surts del marc on t’empresona

botant el món als teus peus.

El teu nom és la Unitat.

L’U, en estat absolut.

Mentre que l’Alta Presència

-un cel net a cada extrem-,

És el Principi i la Fi.

Comentaris (4)10-02-2011 13:12:25TAST DE POESIA

Oslo

Quan la vesprada s'empassa

la Joventut del jorn blau,

els rossinyols ja no canten:

són emmudits per la Pau

austera i venjativa.

Comentaris (0)10-02-2011 13:00:08TAST DE POESIA

Variació surrealista

L'Amor de cartró es crema

al carreró del crepuscle,

i l'aire tenyeix de foc

la Plana allargada i buida.


La nit, amb calçat de fusta

no s'aixecarà de terra:

li han escapçat l'agulla

amb què assenyala les hores.


La Dama asseguda al banc

reposa silenciosa:

Ella no sap que és de bronze...

Comentaris (4)10-02-2011 12:52:05TAST DE POESIA

Claustrofòbia

Em trobo en una capsa

tancada, de ciment gris,

que en diuen "Modernitat".


És freda, hirsuta i plana

i els edificis són llisos:

Presons de la Llibertat.


Amb barres a les finestres

fan d'arbres a la ciutat

i no provoquen tempestes.

Comentaris (2)07-02-2011 12:57:44TAST DE POESIA