login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Somnis

Els Somnis de cada dia s'ajeuen sota el coixí i perturben al somniador.

Somnis de feina, de preocupacions, de dits que no obren "dotzenes".

De pastilles que no es prenen o se'n prenen massa.

De doctors obtusos, tossuts o intransigents.

D'excursions a la muntanya, d'emocions i Despertars.

Però els Somnis per excel·lència, els desitjos que desfermen l'ànima.

La més pura bèstia salvatge del nostre interior amorós,

Desapareixen de la foscor per ésser visibles durant les hores de consciència.

Per què aquest calvari?

Imatges congelades són un suplici.

El desig de tenir-te es converteix en una obsessió infinita.

I res no em pot guarir, ni la distància de l'Impossible.

Només pensant amb què els meus braços et posseiran

I els meus llavis acaronaran el teu rostre immens

Fa que abandoni els Somnis de la nit per convertir-los en l'Etern Present del Dia.

Comentaris (2)29-08-2012 16:03:13POÈTICA

Timidesa

Vissi d'Arte, Vissi d'Amore tan sols se'm presenta en Present: Visc d'Art, Visc d'Amor.

Visc d'Art, la Música, l'Art de la supervivència diària.

Visc d'Amor perquè és l'Única forma de trencar les cadenes de la Frustració.

Visc d'Amor, un Amor que no puc abastar

perquè davant meu hi ha les reixes de la Impossibilitat

i només m'és permès ataüllar la Bellesa que s'obra en una Imatge congelada

d'un Somriure llunyà, més enllà de la Realitat.

Visc d'Amor, l'Única manera de viure la reclusió de l'Ànima, de la vida plena.

Mons separats, realitats diferents: Cel i Terra.

Timidesa.

Comentaris (4)21-08-2012 22:50:31POÈTICA

La veu

Aquella veu l’havia deixat trastocada molta estona.

Greu, profunda com una melodia de baix continu.

La sala ressonava, plena de gom a gom, però ella i només ella, l’havia percebuda com un cos palpable de tan real.

Encara recordava aquella cantarella que gronxava l’estudiant adormit a la falda de les cadires incòmodes de les aules universitàries que passejant-se com un autèntic Duc venecià, infonia amb la seva veu càlida, la matèria d’estudi.

Ell només llegia. Com els professors d’anatomia medievals, tots ells asseguts ben arrepapats en “Càtedres”, mostraven el cos humà als seus alumnes boca badats.

Amb els apunts davant i el projector encès de diapositives, entonava la seva melodia solemne.

Era clàssic com un bust Renaixentista. Detestava les estridències que imposava la impostura decadent anomenada “Art Contemporani”.

Es movia, platònicament, per un món que ja havia deixat d’existir i només es podia copsar a través dels llenços projectats a la paret de plàstic.

Era la típica persona d’edat indefinida. Com les flors sempre viva, que fan pudor perquè no es marceixen mai, així era la seva jovenesa. Uniforme i vital. Als quaranta se’l veia de vint-i-set.

Amb la seva vareta plena de gràcia natural li va infondre la joventut que mai deixaria de tenir. Com l’art que explicava.

Ulls blaus profunds d’un mar que no se li veia el fons...la seva bellesa estava feta de milers de roses blanques...

Comentaris (24)11-08-2012 19:15:34

El filtre, 1 mes.

Són viseres.

Temporals.

Et mostren el món d’una manera subjectiva.

Plena de Passió Amorosa.

Ple de notes que cauen en cascada en una obaga.

Un petit llac.

Amb arbres pensatius, a la vora.

Aigua fresca en un cor ardent.

Sospir.

Conspiració amagada.

El retorn d’un somni.

Mans que llisquen l’aire

Com un pètal que cau,

Com un silenci que es trenca

Pensant el teu nom.

Comentaris (17)02-08-2012 20:33:33POÈTICA