login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Sense remei (P.J.).

L'Horitzó i Tu sou sinònims.

Inaccessibles.

Com més avanço més us allunyeu.

Com més us somnio, més fugiu.

Com més a l'abast us tindria...

Em fondria en un racó amagat.

Comentaris (18)31-10-2012 21:35:25POÈTICA

Enrojolament P.J.

M'agrada la tardor perquè el sol maquilla les galtes del meu carrer amb tons taronges i vermells.

D'altra banda, la resta de l'any, resta enblanquit i mancat d'emocions....

M'agrada la tardor perquè al bell mig del meu carrer, que a l'estiu resta recremat, el sol senyorieja ensenyant el rostre més amable.

Els arbres prerden les fulles, els ocells volen esverats i només de pensar-hi...

M'agrada la tardor.

Refredarà l'enrojolament.


Comentaris (34)29-10-2012 18:28:12POÈTICA

Més...P.J.

Mentre et recordi

no et podré somniar.

Voldria pesar com l'aire

i desplaçar-me al teu davant.

Alè i moviment: Vida.

Comentaris (11)29-10-2012 13:01:25POÈTICA

Degoteig (P.J.)

Els meus ulls plouen "Liebestod".

I del cel, els núvols, ploren

Absència i Amor.

Cap vaixell durà les veles

Notícies del teu record.

Ni blanques ni negres,

Isolda es mor i Tu no has respost!

La Música Impossible:

Rodona, blanca i negra

En un sol compàs:

Qui la interpretaria?

Comentaris (73)25-10-2012 21:53:32POÈTICA

Novament P.J.

Quin és el misteri que fa que mentre les notes parlen emmudeixi el teu record?

I quan la Música calla, apareixes novament amb la mateixa força?

Comentaris (42)10-10-2012 19:49:46POÈTICA

Partitura de Silencis (P.J).

Totes les llàgrimes vessades

bateguen al Cor de l'Esperança

i Tu només em dónes Silencis -com una partitura muda.

Serà així el Paradís Promès?

Un Jardí amb una caseta al mig,

tota ella de marbre i freda com els teus ulls...

-I com es tancarà: per fora o per dins?

Comentaris (99)02-10-2012 15:23:48POÈTICA

Música i Amor (P.J.)

Em crida el Firmament inaccessible.

M'hauria d'elevar com una columna d'encens per acaronar-te,

o deixar-me abandonar en la immensa mar blava,

en el cel serè dels teus ulls que abasten tot el meu Ésser.

Vaig pensar que el so que destil·lava Amor de fusta

m'apartaria de tu i el teu record difuminat, em repudiaria.

Però les notes que empresonen els meus pulmons,

encara m'hi han fet acostar més, temorosa...

Comentaris (6)01-10-2012 19:10:54POÈTICA