login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Als seus braços...

Ja sé, conec el modus operandi.

Comèdia desenfrenada, proximitat, exagerada.

No és bonic.

Només amb la seva veu m'hi deixaria agombolar

com uns braços al voltant del meu cos.

La seva veu, no gaire greu, és perfecta, dolça.

I si fos possible el somni, m'hi llençaria com una serp

al seu coll, com un complement inert.

Com els traços escrits dient el seu nom

al moble oblidat i polsós.


Dintre el meu cor hi batega un secret.

Ni la pols, ni les notes que canto

amb llàgrimes, galtes avall, de Crisantemi,

poden expressar la melodia del què sento.

Em veig abraçada

pels seus braços prims -perquè és prim, ara-,

la seva veu, una veu prima i clara

que desassossega l'ànima

de patiment.

És pur com un lliri,

innocent...

-massa-, envoltat de cards...

Ell sobreviu i, insisteix que, aviat

els nostres ulls, veuran la Llibertat.

Comentaris (20)08-07-2014 22:08:27ALTRES

Esborrat

El meu rastre de fidelitat

cap a tu,

ha estat esborrat

per un drap que feia neteja.

En el moble ple de pols

havia deixat el meu amor:

T'estimo.

Comentaris (14)04-07-2014 18:51:06ALTRES