login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

Articles de la categoria: POÈTICA

Al soldat desconegut

La nit és negra.
Al mar hi ha pau.
L'Estoic com un sol groc,
em ressuscita l'ànima.

Comentaris (4)29-01-2017 16:59:45POÈTICA

Solatge de cafè

Un cor, enfonsat a l'aigua

tèrbola, mort, tenia forma d'àmfora.

Comentaris (3)10-11-2015 20:37:19POÈTICA

No oblido

Els moments finals.

El jardinet amb dos bancs,

amagat entre arbres pensatius

Blaus. Parlen. Senten el murmuri

de dalt.

Una sala buida que ressona

història, geografia, filosofia i art

de l'encant

d'un record

a hores mortes, entre el silenci

i el tumulte.

Pau freda a través dels vidres

entorn com un paradís verd...

IES....

Comentaris (3)02-10-2015 22:25:44POÈTICA

Tòxic*!

L'Aigua besa els teus peus

a la platja solitària.

Però tu em refuses, obstinat.

Ets una Terra possessiva,

la teva voluntat de permanència

m'intoxica la meva Aigua gràcil i etèria.

*El Bismut, en alquímia té el símbol de Taure, el signe del zoodíac de la persona que m'ha fet mal. El bismut és tòxic. Ell és tòxic. És com l'arsènic. El nom de Bismut ve d'una paraula alemanya que significa Massa Blanca i ell, és blanc com la neu. No és magnètic ni té conducció tèrmic.

Els estels en tenen més.

A la nit clara, te'ls mires des de la terra

i són gràcils taques blanques.

Llunyanes.

Öötaevas, valged tahed, Minu ARMastus

Comentaris (2)05-08-2015 16:06:18POÈTICA

Cor esqueixat

El bacallà s'esqueixa i es menja amanit amb oli

Però, ara és el meu cor, qui me l'han esqueixat

Com el aborígens americans.

Caçaven un búfal i n'arrencaven el cor i se'l menjavem

Amb mi també me l'han arrencat i l'ARM me l'has esmicolat.

Comentaris (4)27-07-2015 14:46:26POÈTICA

ARM.

Mentre repeteixi i el meu cor recordi,

el teu nom,

ARMastus,

serà com si una daga enverinada

al meu cor, minu Südame,

tu em clavis.

Comentaris (4)24-07-2015 19:54:57POÈTICA

Surmalaul

Confessió.

ARMastuslaul

cançó d'amor.

Tota la vida esperant-la

ni els 25

ni als 32

quan hauré d'esperar?

SURMALAUL

Cançó de mort...

minu ARMastus

ma ARMastan sind

Comentaris (3)23-07-2015 20:35:19POÈTICA

Més Aigua

Voldria beure un glop d'aigua

per alleugerir-me la set

i pouar la teva imatge per omplir-me de tu.

Com una alenada fresca d'aire,

flor fràgil, blanca i etèria....

Comentaris (5)01-07-2015 20:51:51POÈTICA

Estiu: recepta

Granisat de cor

Cor de glaç, triturat.

Vull que amb un sol

dels teus petons

te l'empassis

i alimentis la teva Vida,

i així poguem bategar pelgats.

Comentaris (1)27-06-2015 23:22:00POÈTICA

Tantes vegades..

I no escarmento. Dec ser catalana, catalana.

M'has aprimat el cor;

una llenca translúcida

com un vidre esmerilat

es veu com respira la sang

-s'hi veu a través dels batecs-.

I les parets tremolen..

Aquesta és la meva Vida

i jo voldria l'altra, quan tot era tou

com un pa de pessic, el cor.

I el meu Amor em mossegava la il·lusió

amb un somriure infantil i plàcid.

Comentaris (4)27-06-2015 22:47:39POÈTICA

Perdona'm...

L'oblit volia allunyar-me de la teva Aigua.

Una traïció com aquesta, no me la perdonaré mai.

El teu rostre em tornava com un bumerang

i et recordava, en els moments més impossibles.

No hauria imaginat una Vida sense tu i, ara aquells silencis,

m'omplen l'ànima. Tan sols et sento a tu:

Una abraçada eterna dintre els teus braços...

:kiss

Comentaris (10)10-06-2015 22:34:17POÈTICA

És el meu....

יורד גשם

דמעות כוכבים

רק לבן כוכבי

פועם בודד בלבי

Plou.

Llàgrimes d'estels.

Només és blanc el meu Estel.

Batega solitari al meu Cor.

Comentaris (9)24-03-2015 21:10:35POÈTICA

Crisantems

ָעֵנַי בּוֹכוֹת שִמְך

ָחַיִים שֶלִי כָּל זֶה בִּישְבִילְך

וְכָל חַרְציוֹת הַמֵתים

עֲצְבִי עֶמֶק כַּיָם

וְלִבִי בְּלִי דָם

Els meus ulls ploren el teu nom

la meva vida és tota per a tu

i tots els crisantems dels morts.

La meva tristesa és profunda com el mar

i el meu cor està sense sang...

(traducció d'un poema escrit expressament en hebreu. Adaptació)

Comentaris (75)27-02-2015 15:48:57POÈTICA

Canviar de nom

Si canviem de nom, els sentiments són els mateixos.

Amor arreu. A les plantes, a l'aigua, al Pensament.

I aquest silenci absolut que glaça el record i esllangeix el cor

Ni Viva el voldria, ni morta vull que em persegueixi.

T'estimo, malgrat tot.....i per a tu, la meva vida te donaria.

Amb tu, Primavera tot l'any, Amor cantaria.

VIDA com una catedraL

[https://www.youtube.com/watch?v=9IXlp8xKrL8&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=1]

Comentaris (4)05-02-2015 16:58:27POÈTICA

Una altre cor

Ahir o abans d'ahir bevent te a casa d'un amic va tornar a succeir.

Amb el marro del te, amb les escorrialles quepassen per la bola infusora, va aperèixer realment el eu amor. A M O R

Ahir, la meva emoció, com un imant em van guiar cap al teu record. Els meus passos es van clavar en la nostra foto.

Començo un any nou, amb el teu record, amb una nova prova del meu Amor.

T'estimo...

Comentaris (7)02-01-2015 18:20:01POÈTICA

Un altre....

Això mateix, t'estimo sempre SV.

Al mateix lloc, en comptes de ser negatiu ha estat positiu, un cor ben consistent!

Comentaris (1)12-11-2014 22:17:14POÈTICA

Cor i Pensament

Ahir, buidant el marro del cafè estava pensant en ell, gairebé en veu alta....

I al solatge de la "pipa" de cafetera xpresso va aparèixer el meu sentiment.

A M O R.

Materialització d'un somni

Comentaris (6)26-10-2014 13:37:59POÈTICA

Ja deia jo...

que em sonava....

חָיִּים. שְנֵי חָיִּים.

שֶלִי וְשֶלְךָ.

שְנֵי עוֹלָמִים.

שְנֵי לִבִּים

אֲבָל רַק אַהֲבָה אַחַת.

אֶרֶץ מְיּוּחֶדֶת

וְקַטָלוֹנִיָה הַשְלֵמָה.

Joan Oliver, Pere IV, "Catalunya" era tan petita que "la somniava sencera": קטלוניה שלמה

Comentaris (0)12-09-2014 20:46:22POÈTICA

Només en hebreu

קָדוֹש שְמוֹ

גִּבוֹר עַמִי

הוּא מֵלַחֵם נֶׁגֶד הָאוֹיָבִים

יֶש לוֹ שְנֵי שְמוֹת

יִשְרָאֵל וְיַעֲקוֹב

מִשְפַט חַיִּים

És un poema per ésser llegit en hebreu, és impossible traduir-lo perquè no té sentit, malgrat vaig haver de fer-ho a la persona que anava destinada :(

Sona malament.

De la seva part, en vaig rebre un petó ben bonic i apassionat. Vaja que no hi havia comèdia... Va ser el dia o moment més bonic de la meva existència, com m'agradaria repetir, dubto que el "gall d'indi" sigui tan sincer....

Comentaris (6)06-09-2014 16:32:46POÈTICA

Dintre l'onada

El món al revés.

Les agulles han escrit

arítmies al meu cor

I la teva absència

m'ha inundat els ulls

d'una onada de Tristesa.

Comentaris (38)11-06-2014 21:37:03POÈTICA

Sempre Viva...

El meu cor s'ha llevat orfe

de trobar-te arracerat

damunt del meu pit.

L'Esperança s'ha fos

com un batec dins el ventricle,

una vena que condueix

al meu Pensament.

T'estimo, encara,

malgrat no pugui accedir-te.

Imatge perfecta!

El meu plor està fet de Crisantems

olorosos com els til·lers florits,

la meva alegria està marcida

i trobaràs en mi,

una Tristesa Sempre Viva.

Comentaris (2)03-06-2014 14:38:51POÈTICA

Musicalment enamorada

CEGA.

Amb 4 impromptus de Schubert exposo els meus sentiments.

C

[https://www.youtube.com/watch?v=149UGrLzR5w]

E

[https://www.youtube.com/watch?v=pGbh_oAwuOE&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=2]

G

[https://www.youtube.com/watch?v=CyzUc2vC4JI&list=PLD4DD8A5D99EECC66]

A

[https://www.youtube.com/watch?v=pGbh_oAwuOE&list=LLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=2]

Comentaris (15)16-03-2014 18:52:33POÈTICA

E.C.G.

No són els colors que t'identifiquen amb el teu rostre tímid.

Són les sentors arrissades que es mouen pel vent de febrer morent.

Ni el caràcter tenaç i viu d'una gata esbelta, d'ulls grocs i negra.

És el poder del teu rostre que m'impedeix mirar-te.

Sols un pensament: Una abraçada viva i eterna...batega.


Comentaris (11)02-03-2014 21:38:15POÈTICA

Enigma

Hi ha Cors que tot i pensar-se al mateix lloc, s'expressen diferent.

Comentaris (3)19-02-2014 21:41:04POÈTICA

Mi, Do, Sol menor

Brahms. Mi (E)

[https://www.youtube.com/watch?v=KA5AuBApGvw]

Beethoven. Do (C)

[https://www.youtube.com/watch?v=luo4wUQMwYY&list=FLcVDYpij3cjbdHdyua4mKog&index=43]

Bach. Sol (G)

[https://www.youtube.com/watch?v=W_AE5gwN94o]

Comentaris (1)16-02-2014 15:07:57POÈTICA

E.C.G. menor

E

[https://www.youtube.com/watch?v=HiwPzHJ-Pic]

C

[https://www.youtube.com/watch?v=rDzXCttFTWs]

G

[https://www.youtube.com/watch?v=9PB3bYaWosM]


El que no poden dir les paraules, ho diuen les notes...

Comentaris (13)16-02-2014 14:08:44POÈTICA

E.C.G.

Tres notes bateguen

dins del meu cor adormit.

Només en la pena

-colpidora,

ressona endolcit

el teu record tènue

una imatge llunyana

-i calenta,

glaçada en la ment...

Comentaris (28)08-02-2014 20:43:46POÈTICA

Mancança

Una cosa et manca per Ésser Complet.

La Música, te la donaré

amb un petó immens.

דָּבָר אֶחָד חָסֶר לְךָ לִהְיוֹת שָלֵם

הָמוּסִיקָה אֶתֵּן לְךָ

עִם נְשִיקָה עֲצוּמָה.

Comentaris (13)17-01-2014 21:43:20POÈTICA

Fa fred

El teu nom té un acord

-vapor fred-, que em glaça el meu cor.

Però només el meu nom pot completar-lo....


מִשְךָ יֶש אָקוֹרְד אֶחָד

אֵד קוֹר, שֶמִקְפִיאָה אֶת לִבִּי

אֲבַל רַק שְמִי יָכוֹל לְהַשְקִים אוֹתוֹ

Comentaris (4)17-01-2014 19:40:13POÈTICA

Regular

הזמן פועם בלבי

כל אביב בסובבי

השמים כחולות תמיד

ודם גופי

הם פרחי אושר רגיל.

El temps batega en el meu cor

tota la primavera està en el meu voltant.

El cel és blau, sempre.

I la sang del meu cor,

són flors d'una felicitat regular.

Comentaris (1)03-01-2014 14:30:04POÈTICA

Transició

El Temps, dintre els dits

d'una mà calenta,

es dilata.

I la Música

arrodonida, s'allarga

cap a l'infinit.


Mi, Do, Sol

Només a MI

em Dol el teu Silenci.

Sentiments

expulsats

per explosions

sincopades,

que amb dibuixos d'ones,

tu reculls.

I un mar ple de vida

per estimar-te des d'una barca....

Comentaris (2)31-12-2013 23:03:08POÈTICA

Sense remei

La teva música em buida l'ànima.

Em fa entristir, però ploro de gust.

Una tristesa única, sense remei.

Abismal...

Comentaris (10)23-10-2013 22:44:08POÈTICA

Tränen des Himmel

PluJa.

Comentaris (7)11-10-2013 22:57:24POÈTICA

Lluita

Un vent estepari m'asseca la Garba.

Garbí.

De vegades, ve al vespre a besar-me.

Amb capes de núvols que semblen llenques fines.

Lenticulars.

Erm el Jardí

Obro el somriure

De la Utopia.

Música.

Tinc un infern dins el Cor.

Lluita.


Comentaris (7)09-08-2013 15:05:03POÈTICA

Estels grocs

Espurnes que ara vénen i ara se'n van -PluJa de plata... intangible.

Dins un cel blau lluminós,

amb els ulls oberts, sense creure-m'ho del tot...

em cridaven els estels grocs.

Ja no veia meduses que passejaven per la retina,

només claretat, sota una ombra refrescant....

Nevava Felicitat efímera, Amor incondicional...

(Cavaller Enamorat)

Comentaris (6)12-07-2013 13:53:36POÈTICA

Exili

En un racó apartat

de natura,

estenc notes.

Un arbre mort

la melodia s'eleva.

Res no s'atura.

Fum de Llibertat.

Comentaris (22)25-06-2013 14:16:40POÈTICA

La fiblada

Dintre les ombres, amagada

una fiblada.

Un sobresalt de darrera hora.

Una partitura perduda

en la immensitat aclaparadora

d'arxius de Música.

Una cara coneguda.

Un record.

Amor.

Dolor.


Comentaris (20)03-06-2013 19:08:40POÈTICA

Tinc un somni....

Somniar realitats:

Música.

Mul on unistus:

Vabadus.

הנשמה שלי רוצה לעוף כמו אנחה

המציאות


Comentaris (8)21-05-2013 14:58:49POÈTICA

Cor trencat

Didó acull-me entre els braços.

La terra no em serà pesada,

flotarà com un llenç fi, a l'aire

El meu cor se m'ha omplert d'agulles

que me'l trinxen com espines d'un roser.

Tot ell tallat pel fred del congelador.

T'estimo tant que ja no sento com la vida passa arran.

Les llàgrimes talment com un brollador

no romanen en un Llac imaginari,

sinó que es filtren a la terra xopa de molsa

del nostre santuari de Pau....

Comentaris (17)08-05-2013 21:11:41POÈTICA

Dol en 10 mesos

De quin color són les cendres?

I la flama quan s'extingeix?

I el dol?

Un mantell blanc

com una aurora boreal

me'n tenyeix els cabells.

En diuen saviesa però, jo en dic Mort.

Comentaris (13)01-05-2013 22:24:03POÈTICA

Enmig de la Música

Envoltada de la música més catàrtica, alegra i vital

la versió dolorosa esdevenia

Alegria.

I el seu rostre amable m'abraçava els sentits.

Ulls tancats, sense llàgrimes...

No hauria volgut que acabés mai.

Comentaris (24)27-04-2013 15:32:48POÈTICA

Enmig del dolor

Estirada al llit, sofrent i la sang rajant sola, barrejada amb les llàgrimes.

Només una imatge m'adoloria les ferides recents.

Era com una punyalada rere punyalada al meu cor descompost.

Lluny, blau i somrient.

Aqusta serà la imatge que tindré enmig el dolor darrer...


Comentaris (19)19-04-2013 14:28:24POÈTICA

La nit

La lluna, com una dalla, sols mirava de reüll,

tres estels lluents

a la terra: Grues.

Comentaris (6)19-03-2013 01:38:50POÈTICA

Tänan

El vaig veure d'esquitllada.

Va ser fugisser com un gat espantat.

Ulls blaus, clars i lluminosos

que em va sorprendre el cor.

Des d'aleshores, l'espero a la finestra.

L'obro de tant en tant, a la nit.

Hores de quietud i de Paau...

TÄNAN

Comentaris (0)15-03-2013 17:47:51POÈTICA

Sendra

.... això és el que voldria molta gent.

Jo fins i tot m'ho he cregut.

Llençar-me al mar o al bosc,

evaporar-me com un encens pudent....

Generalitat de Catalunya.

Comentaris (3)08-03-2013 15:56:52POÈTICA

LiebeSchmerz

Huete Ich gefunden ein Baum.

Mein Herz singt wie eine Nachtigall.

Er hat keine Baumzweigen zur Auffüllung.

Und Meine Augen sind zwei tiefen Seen.

Ich liebe dich am Abend und am Morgen.

Ihre blauen Augen mich im Stich gelassen.

Für immer zusammen, eine unmögliche Sehnsucht.

(Für Oskar, zu übersetzen)


Comentaris (5)05-03-2013 22:19:32POÈTICA

Pluja

M'agrada la pluja.

Sentir-la com cau damunt el paraigüa.

Olorar la seva precipitació decidida.

Olor de llenya o de mar.

Llevant, de mar llunyà,

D'onades crepidants quan fa vent.

Pluja, delicada com la seda,

Dolça com un petó.

Tanques els ulls i t'hi deixes caure...

Comentaris (30)01-03-2013 00:58:31POÈTICA

P.J.

Llum i foscor en un mateix instant.

Dia i nit en un sol compàs.

Blanc i negre en un sol batec.

Només el Sublim fa niu al teu somriure.

L’au Fènix, la que abraça tot renaixement

Apaga la meva Música.

Junts per separat, marciràs

La meva Esperança.

Comentaris (14)22-02-2013 18:56:20POÈTICA

Sensibilitat estoniana

Visitant la pàgina personal de Paavo Järvi, he trobat un bombonet il·lustrat:

Un missatge que amb poques paraules diu molt....

Ell l'ha compartit i jo també. Si el traductor Google no menteix, diu:

TOTHOM ÉS ALGÚ EN ALGUN LLOC


Comentaris (13)19-02-2013 13:45:05POÈTICA

PenJada...

Estic freda, pansida, trista, angoixada (frustrada) que ni la bona música pot encendre'm l'alegria.
Ni el clarinet, el meu amic, que xiula com el vent, amb aquells galls que esborronen.
I el cansament d'Esperar (-te), em fa la vida cada vegada més feixuga!
Comentaris (26)05-02-2013 18:12:42POÈTICA

Tot diferent

Aquesta tarda tot era diferent.

El sol era gairebé transparent.

Nítid de tan brillant.

El cel era d'un contrast espiritual.

El blau fred de les zones d'ombra

i els núvols blancs recargolats de vent.

L'olor neta de l'hivern...

un dia sobrenatural.

Ja anem sumant dies, mesos...

7....

Comentaris (12)02-02-2013 23:30:49POÈTICA

Un somni

... estrany.

Una via rebregada com el glaç esquerdat.

Cap tren hi passa segur...

Comentaris (38)19-01-2013 17:48:00POÈTICA

Tsunami desfet

Per l'Orient hi havia una muralla blanca.

Núvols com una onada immensa

Però amb el pas del temps,

El Tsunami s'ha desfet.


Comentaris (44)17-01-2013 22:07:29POÈTICA

Glaç

Quatre lletres defineixen un estat emocional.

La Il·lusió jau enterrada en una muntanya de neu.

I la Indiferència més absoluta és la bandera dels Déus

L'Amor és una brasa sense caliu.

Glaç.

1/2 any.

Res a celebrar.

Comentaris (24)02-01-2013 14:27:57POÈTICA

Brahms

Plouen llàgrimes de mandarina

mentre la ment es perd en la llunyania,

mentre el cor batega melodia fina.

Una imatge buida m'abraça,

sento en els acords tensos

del vent que s'esmuny en l'aire

el missatge etern de la Música...

Brahms, Únic...

Comentaris (19)22-12-2012 20:32:39POÈTICA

5 mesos P.J.

No puc mirar-li el rostre.

Em perfora l'ànima.

Em buida el cor.

La seva llum m'enlluerna,

però voldria sentir-lo meu.

Comentaris (15)02-12-2012 18:13:46POÈTICA

Descripció P.J.

לִקְרַאת מְקוֹר אֶמֶת אָרוּצָה

עַל־כֵּן בְּחַיֵּי שָוְא וְרִיק אָקוּצָה

לִרְאוֹת פְּנֵי מַלְכִּי מְגַמָּתִי לְבַד

לֹא אֶעֱרוֹּץ בִּלְתוֹ וְלֹא אֶעֱרִיצָה

מִי־יִתְּנֵנִי לַחֲזוֹתוֹ בַּחֲלוֹם!

אִישַן שְנַת עוֹלָם וְלֹא אָקִיצָה

לוּ אֶחֱזֶה פָּנָיו בְּלִיבִּי בַיְתָה,

לֹא שָאֲלוּ עֵינַי לְהַבִִיט חוּצָה.

Vaig cap a la Font Veritable,

desprecio la que és buida i plena de vanitat

Només desitjo veure el rostre del meu Rei:

Només a Ell temo i reverencio

Tant de bo pogués contemplar-lo en somnis!

Dormiria un son etern sense despertar.

Si arribés a veure-li el seu rostre dintre del meu cor

Els meus ulls no voldrien mirar a fora.

Aquest text no és meu, només la traducció.

Poesia de Jehudà HaLeví, poeta hebreu medieval.

Poesia religiosa inspirada en l'Amorosa.

Però és la millor descripció que se li pot fer als meus anhels
Massa veritats hi ha....

Comentaris (15)08-11-2012 20:02:12POÈTICA

Sense remei (P.J.).

L'Horitzó i Tu sou sinònims.

Inaccessibles.

Com més avanço més us allunyeu.

Com més us somnio, més fugiu.

Com més a l'abast us tindria...

Em fondria en un racó amagat.

Comentaris (18)31-10-2012 21:35:25POÈTICA

Enrojolament P.J.

M'agrada la tardor perquè el sol maquilla les galtes del meu carrer amb tons taronges i vermells.

D'altra banda, la resta de l'any, resta enblanquit i mancat d'emocions....

M'agrada la tardor perquè al bell mig del meu carrer, que a l'estiu resta recremat, el sol senyorieja ensenyant el rostre més amable.

Els arbres prerden les fulles, els ocells volen esverats i només de pensar-hi...

M'agrada la tardor.

Refredarà l'enrojolament.


Comentaris (34)29-10-2012 18:28:12POÈTICA

Més...P.J.

Mentre et recordi

no et podré somniar.

Voldria pesar com l'aire

i desplaçar-me al teu davant.

Alè i moviment: Vida.

Comentaris (11)29-10-2012 13:01:25POÈTICA

Degoteig (P.J.)

Els meus ulls plouen "Liebestod".

I del cel, els núvols, ploren

Absència i Amor.

Cap vaixell durà les veles

Notícies del teu record.

Ni blanques ni negres,

Isolda es mor i Tu no has respost!

La Música Impossible:

Rodona, blanca i negra

En un sol compàs:

Qui la interpretaria?

Comentaris (73)25-10-2012 21:53:32POÈTICA

Novament P.J.

Quin és el misteri que fa que mentre les notes parlen emmudeixi el teu record?

I quan la Música calla, apareixes novament amb la mateixa força?

Comentaris (42)10-10-2012 19:49:46POÈTICA

Partitura de Silencis (P.J).

Totes les llàgrimes vessades

bateguen al Cor de l'Esperança

i Tu només em dónes Silencis -com una partitura muda.

Serà així el Paradís Promès?

Un Jardí amb una caseta al mig,

tota ella de marbre i freda com els teus ulls...

-I com es tancarà: per fora o per dins?

Comentaris (99)02-10-2012 15:23:48POÈTICA

Música i Amor (P.J.)

Em crida el Firmament inaccessible.

M'hauria d'elevar com una columna d'encens per acaronar-te,

o deixar-me abandonar en la immensa mar blava,

en el cel serè dels teus ulls que abasten tot el meu Ésser.

Vaig pensar que el so que destil·lava Amor de fusta

m'apartaria de tu i el teu record difuminat, em repudiaria.

Però les notes que empresonen els meus pulmons,

encara m'hi han fet acostar més, temorosa...

Comentaris (6)01-10-2012 19:10:54POÈTICA

Sobre Beethoven (P.J.)

Quan la veu es converteix en Música

desitges que tothom calli.

Només vols escoltar-la en silenci.

No és important allò que diu perquè tampoc l'entens.

La Música sobre una partitura, sense la intervenció d'un instrument

m'és Muda. Només són notes que fan bonic entre unes línies....

La seva veu són paraules i prou, mots que expressen sentiments

però jo la percebo com una melodia greu, profunda i bella.

Una vibració perfecta.


Comentaris (4)14-09-2012 20:40:40POÈTICA

Somnis

Els Somnis de cada dia s'ajeuen sota el coixí i perturben al somniador.

Somnis de feina, de preocupacions, de dits que no obren "dotzenes".

De pastilles que no es prenen o se'n prenen massa.

De doctors obtusos, tossuts o intransigents.

D'excursions a la muntanya, d'emocions i Despertars.

Però els Somnis per excel·lència, els desitjos que desfermen l'ànima.

La més pura bèstia salvatge del nostre interior amorós,

Desapareixen de la foscor per ésser visibles durant les hores de consciència.

Per què aquest calvari?

Imatges congelades són un suplici.

El desig de tenir-te es converteix en una obsessió infinita.

I res no em pot guarir, ni la distància de l'Impossible.

Només pensant amb què els meus braços et posseiran

I els meus llavis acaronaran el teu rostre immens

Fa que abandoni els Somnis de la nit per convertir-los en l'Etern Present del Dia.

Comentaris (2)29-08-2012 16:03:13POÈTICA

Timidesa

Vissi d'Arte, Vissi d'Amore tan sols se'm presenta en Present: Visc d'Art, Visc d'Amor.

Visc d'Art, la Música, l'Art de la supervivència diària.

Visc d'Amor perquè és l'Única forma de trencar les cadenes de la Frustració.

Visc d'Amor, un Amor que no puc abastar

perquè davant meu hi ha les reixes de la Impossibilitat

i només m'és permès ataüllar la Bellesa que s'obra en una Imatge congelada

d'un Somriure llunyà, més enllà de la Realitat.

Visc d'Amor, l'Única manera de viure la reclusió de l'Ànima, de la vida plena.

Mons separats, realitats diferents: Cel i Terra.

Timidesa.

Comentaris (4)21-08-2012 22:50:31POÈTICA

El filtre, 1 mes.

Són viseres.

Temporals.

Et mostren el món d’una manera subjectiva.

Plena de Passió Amorosa.

Ple de notes que cauen en cascada en una obaga.

Un petit llac.

Amb arbres pensatius, a la vora.

Aigua fresca en un cor ardent.

Sospir.

Conspiració amagada.

El retorn d’un somni.

Mans que llisquen l’aire

Com un pètal que cau,

Com un silenci que es trenca

Pensant el teu nom.

Comentaris (17)02-08-2012 20:33:33POÈTICA

Ach, ich fühl's...

Traducció aproximada d'una ària de Mozart de l'òpera "La Flauta Màgica", on la Música hi té un paper molt important.

Tinc la sensació que ha desaparegut.

L'alegria de l'Amor se n'ha anat per sempre.

Hores de plaer que mai tornaran.

Torna al meu cor altra vegada.

Mira Tamino, aquestes llàgrimes

estan fluint per a tu sol, estimat.

Si tu no sents l'enyorança de l'Amor

Només trobaré descans en la Mort.

Comentaris (4)26-07-2012 22:20:38POÈTICA

P.J.

Pessigolles a la panxa.

Esgarrifances a tot el cos.

Bafarada abrusadora

ona expansiva de rubor.

Por irracional i sobtada

a la Imatge somniada.

Comentaris (6)09-07-2012 19:35:10POÈTICA

Beethoven

En el Jardí de l'Harmonia

no hi creixen roses.

Sols un polsim d'aire

allibera les Notes.

Comentaris (6)08-07-2012 12:54:02POÈTICA

Llei de vida

Quan un marxa un altre ve.

Quan un mor, l'altre neix.

Quan una espelma s'apaga, una altra s'encén.

Quan un amic -si se'n pot dir amic- t'abandona, en trobes un altre de millor.

Així és la vida, així és la seva llei. Mentre tu agonitzes per dintre i desitges no haver nascut.


Comentaris (5)04-06-2012 22:33:27POÈTICA

Pensaments

Un microbi negre

em roba els Pensaments.

Escapça les branques

i n'arrenca les arrels.

Els gerros sense pètals

evoquen un trist lament.

Comentaris (2)14-05-2012 13:16:01POÈTICA

La Mort...

Passava en un matí d'abril...

Doncs hauré de fer-ne via perquè em trobi.

El mes arriba al seu final i les oportunitats de trobar-me-la, se m'acaben.

LLavors hauria d'esperar fins l'any que ve, un altre Abril, una nova Primavera.

Potser, amb la meva mort, neixaran més vides, millors i més dignes.

Comentaris (2)27-04-2012 18:45:34POÈTICA

Sol de record

Avui fa un sol de record.

Sol lluminós com l'estany. El cel d'un blau netíssim amb boles de cotó o de nata muntada feta de núvols gruixuts.

Un cel, un sol i un aire tallant que veia en dies de primavera de fa anys.

Diuen que hi ha certa epilèpsia, que quan tens crisis sembla que ho hagis viscut en un altre moment.

No crec que tingui crisis, estic ben desperta i el recod ben viu.

Fa molts anys, també era en una Pasqua, 15 anys? Amb una il·lusió com n'hi havia poques de menjar-me el món amb una abraça.

La llum acaronava les façanes blanques fent-les encara més, més blanques. A Sabadell hi ha façanes de pisos de pedra blanca. Amb un amic comentàvem que si fotografíessim els blocs i diguéssim: AIXÒ ÉS ISRAEL, la gent s'ho creuria.

Israel el duc al cor i amb la Pasqua, el seu alliberament, també...


Comentaris (2)07-04-2012 20:33:46POÈTICA

Maledicció!!!

Estimar-se algú no significa que et respectin.

No valoren les crítiques i ofenen amb comentaris cruels.

Humilien sense vergonya les correccions...

"Jo sóc història i tu una simple novel·leta"

Potser una novel·leta treuria més suc que una historieta.

Maledicció!, les lletres em cremen la vista.

Maledicció!, el record m'esgarrapa el pensament.

Maledicció!, amago el llibre, el giro, l'omplo d'altres pàgines...

L'esborro.

Però tot i així, les paraules em persegueixen.

El vull donar en adopció i me'l refusen.

Malediició!!!! El pujo a les golfes i m'esvera els testimonis del passat.

Tanta ràbia porta contra nosaltres?

Encara ha de viatjar molt lluny (si fem cas a la numerlogia 24,44= 6+8=14=5).

Comentaris (6)06-03-2012 20:53:01POÈTICA

Records llunyans

A pit hivern de la gran ciutat

l'aire recorda el meu poble ideal,

Alè vaporós i calent que surt de la boca,

fum de la llenya cremada d'una xemeneia...

Sarral del meu record, amb campanades

a cada hora.

Cases velles i tancades

al casc antic.

Gats escampats i lliures.

I pels voltants,

l'epidèmia: pisos fets en sèrie,

petits i pudents: tabac i escòria...


Comentaris (0)13-02-2012 18:12:51POÈTICA

Estiu

LEVETIRACETAM,

UN GRILL EM MURMURA

A L'ORELLA: TINITUS

Comentaris (0)28-12-2011 21:48:28POÈTICA

Cor de paper

Un cor de paper

que si no t'agrada,

l'esborres

o en fabriques un de nou.

Un cor de paper no batega

mentre plores d'Amor.

Si no l'estimes prou

sempre pots arrugar-lo

i llençar-lo com un farcell

en un pou mort.

Comentaris (0)27-11-2011 19:30:52POÈTICA

Passejar la pluja

Hi ha qui passeja el gos o la fura.

Els núvols aboquen la pluja

i mentre passeges

amb paraigües i arrupida

desplaces la pluja davant del teu caminar.

Ella cau a terra, inconscient, desmanegada,

-gotes desmaiades.

Quan fa temps que enyores l'aigua,

el passeig et reconforta.

Comentaris (2)17-11-2011 20:49:43POÈTICA

Abric amb maragdes

Estava cansada de tot.

Aquell dia havia anat en doina per casa, a la feina, al mercat i, ara només tenia ganes de descansar.

De lluny hi veia poc. I encara menys en plena foscor.

Després de la festassa que havia hagut d'improvitzar pels quatre amics llepculs de l'amo no estava per romanços. Tot allò que estés relacionat amb la nit anterior no en volia saber res.

No entenia què hi feia, llençat de qualsevol manera, un abric negre amb dues maragdes lluents, al fons del passadís.

Fins que no es va haver despertat del tot, no va veure de què es tractava la broma:

Una gateta negra amb els ulls que li brillaven i, a punt de saltar-li a jugular.

Comentaris (2)01-11-2011 19:43:27POÈTICA

Llast

Sempre trobem certa teatrelitat en els moments especials. Un dia de pluja, de sol radiant, la caiguda de les fulles vermelloses o una nevada amb borallons immensos...

Hi ha fins i tot, obres en la Història de l'art, que ens ho inspiren.

Vaig trobar un llast que em feia de fil d'Ariadna en la vida. La mort d'Ofèlia de John Everett Millais -Pre-Rafaelita anglès-.

Tot caminant per una primavera tardana, prop de la UAB, vaig trobar un paratge ple de roselles amagades entre l'herba alta. Una mena de preciosisme com si estractés d'un vitrall, era envoltat d'arbres que ombrejaven el silenci trencat pel continu pas de cotxes...

Allà, vaig pensar, podria trobar la mort l'Ofèlia del S. XXI....

La tristesa que m'acompanya en aqueasta mena de patiment innat, em veig ajaguda com si fos en un llac, tenyint les roselles amb la meva sang fugissera.

Comentaris (0)24-10-2011 12:52:42POÈTICA

Papallones

Tinc una gateta, que de pessigolles en diu papallones.

Mentre li acarono la carona, plena de pèl sedós,

El sol fa pampallugues.

Una papallona alateja i l'eclipsa.

No és bonica, són ales de seda fosca.

Al morret, les papallones li bufen el nassarró,

mentre jo li beso els bigotis clapats de blanc i negre.

Papallones a la panxa: la mà li diu bestieses a les mamelletes verges.

Cap infant beurà la llet de la bondat ni li xuclarà l'ànima.

Bellesa felina que un dia li van envair la Terra Santa.

La llar de la Pau i l'Harmonia Perpètues.

Comentaris (0)29-09-2011 18:27:08POÈTICA

Marià

La seva mare li deia Mariano. I l'àvia, nin.

Era tot un nin. Romàntic i agradable. Fàcil de passar i digerir. Amb la seva veu càlida, reposada i gronxada com les onades. Una barca en la seva 'mà'...I no era una 'mà' qualsevol, d'aquelles que hi ha vaixells que el travessen.

Com aquella vegada que li vaig preguntar: A casa teva com t'anomenen? Ma mare em diu, normalment, mariano i l'àvia, nin...vaja, un nin de 40 anys. Els seus anys estaven estancats, guardats al fons de la seva 'mà', en una illa tranquil·la del seu país insuliar.

Ell era de Mallorca -havia dit amb orgull!. Li venia salivera i els ulls s'obrien com una flor primaveral. Palma..Oh, palma..té un Ajuntament tant bonic, és barroc....

Sempre li preguntava coses. Tothom n'estava tant d'ell! que les seves paraules eren immensament compartides per una gran majoria, tenia una audiència a vessar. Fins i tot, gent vinguda d'arreu, s'hi sumava. Ell n'estava cofoi, malgrat hagués de fer moltes fotocòpies. Era un galant, amatent i amè.

Sempre li preguntava coses. D'on són els teus pares? El meu pare era català i ma mare, mallorquina...-no és el mateix? No va saber què contestar. Quina diferència he ha entre nosaltres?

Sempre em delia amb el seu perfum delicat i olorós. Amb la roba polida...tenia tant gust!

Menys amb les camises fetes a manera de tovalles. Horribles. La seva poca concentració lingüística: "Els reis portaven un sèquit"..-seguici. Només m'ho recordava amb un somriure fet a mida, per la seva admiradora.

O els Duts, temps més tard vaig comprendre que eren nobles: Ducs.

Era peculiar. Mai abans no havia escoltat amb delit un mallorquí parlant. "A Jesús el van 'batiar'". Jo, com una filòloga sense experiència vaig gosar preguntar: Si de batejar en dieu: Batiar, Netejar, natiar...

No! Nosaltres, FEM NET.

Avui, la Margalida Solivelles, la representant de TV3 a Mallorca m'ha fet recordar el meu Marià. Ara deu tenir 56 anyets...

Al 95, 40 i semblava de 27. Postser se li veu uns 43...

Marià, quants somnis!!!, que lluny vam anar amb la màquina del temps imprès als quadres Renaixentistes?

Comentaris (2)30-08-2011 19:40:07POÈTICA

El col·leccionista

Era un home que passava de la cinquantena.

De posat avorrit i tou. Un calçasses amb les dones ja que totes en feien d'ell el que volien. Volia assemblar-se al científic Santiago Ramón y Cajal, guanyador d'un Nobel de Medicina per haver descobert el mecanisme de les neurones.

Aquest home tenia uns gustos ben estranys: li agradava col·leccionar allò que un altre, amb vistes de cercar l'originalitat i la perfecció hauria rebutjat. Li agradava col·leccionar mediocritats...

No eren peces mal acabades o trencades, deformades o lletges.

No! Eren persones que al seu bon criteri, les considerava especials: persones que necessitaven la seva ajuda; persones que eren inferiors i que els seus coneixements no arribaven a la mínima exigible. I d'aquestes en tenia tantes com vulguis. Eren majoritàriament dones, de menys de 40 anys. Destacaven poc en la seva professió o bé necessitaven que Ell, els donés forma cada vegada que ficaven, repetidament, la pota.

Això, a ell li importava ben poc. Com si no s'hagués equivocat mai, oi? Era el seu particular Leiv Motiv: sumar errors. I qui suma errors i no es deixa corrregir , qui no suporta les esmenes, se sol dir que es tracta d'una persona rígida i poc eficient.

Aquest col·leccionista, s'havia escarxofat a un Hospital comarcal que no s'hi havia mogut des que va fer la seva tesi sobre estadística: 66% de xarnegos i la resta algun "catalanet despistat". Feia de metge a hores. I la resta del dia, es dedicava a "pavonejar-se" entre les seves Vurres que l'aclamaven com si fos el Rei del Mambo!

Una de les seves concobines favorites, es podria dir que s'emportava la palma al mèrit de la mediocritat: feia servir un manual gastat per passar consulta. Els fulls estaven esgrogueïts de tan girar full, cercant desesperadament algun remei per un pacient agonitzant. Sempre era en va. Si no el trobava al llibràs, ho intentava a Internet, on els els medicaments estaven més actualitzats que no pas al llibre -no vulguis saber de quina edició era!-. I si amb això era del tot impossible, sempre li quedava trucar a un col·lega per preguntar-li -això, amb el pacient al davant!-:

- Perdona, tinc un pacient amb IX problema i no sé què donar-li? què em recomanes?

L'altra era un espantall. Grassa, baixa, set ciències, prepotent, escabellada que només li hauria faltat una escombra.

Aquesta era especial. Sabia llegir i era la seva "maestra". Tot un luxe per un home que patia d'esquizofrènia lingüística. Mala peça al teler!

També en tenia d'aprenents. Bé, en qualsevol professió liberal sempre aprens però aquestes noies eren casos únics: mal educades, en seria la definició més encertada. Sempre et miraven per sobre l'espatlla tot creient que eren superiors a qui tenien davant. Unes llepes, sobretot, fes bona cara al "mestre" no fos cas que t'arraconés qui sap on.... I per tenir-les controladetes, les seves tites, tites..., fins hi tot les guardava en un calaix d'internet. Eren les seves nines, que veia cada dia, durant tot el dia i, quan no les tenia al davant, recorria a la seva imatge, a les seves paraules i els seus "m'agrada".

Comentaris (2)29-08-2011 12:40:56POÈTICA

Espolsar lletres...

Posem una paraula llarga:

L E V E T I R A C E T A M.

Espolsem-ne unes quantes lletres.

Hi llegirem entre els buits

la bèstia del caos absolut.

L E V I A T A N.

Els efectes secundaris han escupit la N...

des de les profunditats del Mal.

Comentaris (0)15-08-2011 20:07:26POÈTICA

Enyorances...

També en podria dir fred de peus, però seria lleig.

Tan lleig com veure una parella d'amagat,

fent-se un petó.

Ells no ho sabien, que els veia.

Al seu cotxe, d'ell, acabat d'estrenar -de segona mà.

Havien anat a La Mola, d'excursió

i de tornada, ella li va ensenyar a fer petons.

I després va venir el dia de la Gran sorpresa,

la sorpresa de l'Amor de debò...-dit a l'orella amb un somriure innocent.

D'això ja fa 9 anys.

I jo, la psicòloga dels moments baixos

només puc escoltar i assentir.

Cap ocellet ha trucat a la meva branca.

Comentaris (2)10-08-2011 18:55:43POÈTICA

Per què és salat, el mar?

Uns contestarien perquè a un impiu avariciós va manllevar el molinet de sal i no va recordar-se del conjur.

D'altres, els més científics, em dirien que la natura és sàvia.

Un altres, que la maldat i la poca fe, fan que et tornis estèlril...

Jo sé, perquè el mar és salat!

És allà on moren totes les llàgrimes que he vessat.

Comentaris (0)05-08-2011 13:32:41POÈTICA

Buidor

Quan entro a l'estança on ens recollíem, ara la trobo buida.

Trobo a faltar el teu alè mentre llegies,

el teu silenci quan la ploma artificial, de punta rodona,

dibuixava Música...


Aquell túnel fosc, que ara hauré de compartir

-amb la nostàlgia d'ahir,

amb l'enyorança d'abraçar-te tot mirant-he de reüll-

m'omplirà de buidor. I només tinc l'esperança

de contemplar, infinita, la música llegida.

Comentaris (0)15-07-2011 20:57:59POÈTICA

Adormits

Els llibres dormen, a les prestatgeries blanques.

Amb els lloms ordenats, cap a l'esquerra; d'altres drets, de plantor.

Els de les tapes plastificades, maons de castellà, es floreixen en la humitat de l'ambient de la cambra.

Adormits, en silenci, fent teranyines d'oblit.

Algun l'hauré de despertar.

VERMEER...

Un altre, el voldria esquinçar...massa números perquè sigui veritat.

Comentaris (0)02-07-2011 14:51:49POÈTICA

Què fa la Natura....?

...Quan està contenta?

Aplaudeix, plovent.

Quan riu?

Un sol lluent i un cel brillant.

Quan està cansada de nosaltres?

Bufa huracans.

I quan s'espolsa la caspa?

Terratrèmols.

I quan està plena d'ira?

Ens lapida amb pedres com un puny.

I quan es banya?

Ens cobreix amb una manta feta de neu.

I quan té calor?

Engega el congelador.

I quan surt de festa?

Floten al cel torretes de cotó.

I quan està refredada?

-boira baixa.

I quan té fred?

Fa calor.

La natura fa moltes coses...

Quan el promès la deixa,

canvia els mobles de lloc:

Trona.

Comentaris (0)02-06-2011 17:32:06POÈTICA

Nevava Primavera

...davant de l'esplanada de la Font.

Uns Arbres immensos acollien els caminants després de pujar per un camí esfaltat fins l'amfiteatre on rajava la font.

A l'hivern, el glaç, cobria bona part del doll de l'aigua. Hi havia molta humitat i arreu on posava el peu, relliscava...

A la Primavera, la neu n'és la principal absent, però no per això, no podem dir que no n'hi hagi.

Aquell dia, acalorada, amb la garrafa a la mà i la motxilla buida, encara, vaig veure sorpresa el miracle natural:

Nevava Primavera.

Un aplec de pollancs desprenien borrallons de d'angelets arreu. El vent, el seu gran aliat, estava al seu favor.

Després de l'espectacle, tot va continuar com sempre. L'aigua no es va moure de lloc -bé sí, una part va anar a parar a la garrafa i a una ampolla buida; i una altra, d'insignificant, me la vaig passar per les galtes-.

Solitud i silenci.

Comentaris (2)29-05-2011 12:54:20POÈTICA

Cel barrat

Ahir, el cel, semblava que portés uniforme.

Al capvespre, de sol lluminós,

va deixar núvols estesos.

Semblaven benes de malalt escampades. Purulentes.

Franges de dolor: blau i gris grogós. Alternades.

Poètic i trist alhora.

Comentaris (0)16-05-2011 12:21:48POÈTICA

Inrevés

Ara que el dia s'allarga,

els moments dolços són esquius.

Els desitjos es fonen enllà...

I només vull viure pel què sento:

Tendresa, Música i Amor.

Comentaris (2)09-05-2011 20:13:59POÈTICA

Desconegut...

Baixava per un camí empedrat, en picat.

A cada vorera verda, d'herbes primerenques,

s'alçaven enamorats per madurar.

Sempre me'n tiraven, quan era temporada,

però no sé perquè, mal s'enganxaven al jersei o a la samarreta.

On seran?

Ahir, mentre caminava, a passos de gegant pels rodals de Sabadell, vaig descobrir tot un món ple de natura.

La ginesta esclatava tota tímida.

I els falciots, feien acrobàcies a l'aire...

Comentaris (0)25-04-2011 19:57:41POÈTICA

Blau + Groc = Verd

El vent és una mà que venta l’atmosfera amb un ventall immens.

Ara, la Primavera, està tota empolainada i té calor:

Solució.

Una gran ventada per treure-li el maquillatge:

Pol·len al cel. Una capa que enteranyinava la visió.

Tot el cel, una pàtina verda.

Groc + blau = verd.

Comentaris (5)05-04-2011 19:43:18POÈTICA

Caure avall

Neva i plou- cau confetti,

des del cel estant,

una mà en llença.

En hebreu, la pluja i la neu

cauen avall.

El món no es pot invertir

malgrat els poetes ho intentin:

Salomó Bonafed i Jehudà Haleví.

Comentaris (2)03-04-2011 13:19:33POÈTICA