- Mikhail, és hora de sopar!
Havia cridat la seva flamant “nova” esposa.
Ell, tot solet, dipositava les cartes secretes en una agenda amb clauer provisional.
Havia fet sort a la Universitat de Tel Aviv Una infermera de la mateixa edat que ell que treballava fent hores extres als cap de setmana a una de les moltes clíniques privades de la macro ciutat, s’havia rendit als seus peus. No sabia què tenia que totes les dones li caiguessin com mosques. Bé, totes no. La Ludmila, més aviat la hi van fer amorrar.
Aquella carta la hi van fer arribar còmplices seus del Campus Universitari. Mikhail poc hi vivia allà. De moment feia estada a casa de la seva dona, un pis de lloguer als afores de Iafo. Mentre, havia llogat, a esquenes de la seva dona, un apartat de correus perquè els aires glaçats de Riazan no pertorbessin el confort anhelat. La seva dona, a més, li havia aconseguit una feina d’ajudant de psiquiatria a la Clínica “Moscou” amb un contracte de 6 mesos –de moment.
Ara, estava fullejant la darrera carta arribada a les seves mans.
“Estimat espòs.
La nostra nena ja ho ha deixat de ser. Està a punt de deixar l’educació primària.
El pis –el bloc de pisos- on vivíem se l’han quedat uns promotors estrangers i ens n’han fet fora. No tenim cap lloc on estar-nos. El preu de la vida ha pujat molt amb l’obertura capitalista. I benestar social ajuda cada cop menys. A la nit anem a un alberg per a gent del carrer i de dia fem el què podem... mentre la nena acaba l’escola jo vaig a recollir cartrons per vendre’ls i, en trec alguna xavalla.
L’altre dia vaig parlar amb ma mare i em va mig dir que m’aconseguiria un pis d’una sola habitació per a mi i la nena. Dic, m’aconseguiria perquè està clar que tu ja no hi pintes res. Les teves promeses van ser buides des del primer petó.
No cal que et demani res dels teus progressos professionals ja que deus continuar essent un perdut sense ofici ni benefici. Quan no puguis sobreviure, tornaràs a pidolar a les mans de la mare.
Amb afecte, Ludmila.”.
- Mikhail! Que no tens gana?
- Sí, ja ho crec, ara vinc...estava ordenant uns informes de la Clínica! –va cridar-li des del seu nou escriptori.
