Hi va quedar la cordialitat. Com un rastre d’olor en una cambra tancada.
Ambdós van acomiadar-se de Nessy com dos cavallers amb la ben estesa de torna-se a veure un altre dia. Un altre dia que no els agafés de ple en la jornada laboral. Reposadament, en un lloc sense fum i sense tragí. Sense mirades de complicitat i cops de colzes. Ni mitges rialletes...
I així va ser.
Tot i que per un metge de Catalunya era força difícil aquesta condició. Per desgràcia nostra, els metges catalans són dels més malpagats d’Europa i de tot l’Estat Espanyol i, si això no fora poc, dels que feien més hores laborals. Allò que deien els cubans, treballen com un negre i a sobre, català! Esclaus de la seva feina; hores i hores passant rutines i, menjant-se improperis per tal de no esclatar en atacs d’ira; en curts circuïts de raó contra l’estupidesa humana.
Algunes persones pensen que podem molestar els metges perquè sí; perquè són metges i ells tenen la obligació de guiar-nos i d’aconsellar-nos. Per qualsevol flaquesa, incomprensió o efecte secundari previst als medicaments. Per experiència, quan et fas pesada, aquests miren d’esquivar-te i, en aquests casos, ja no tant entre els professionals de bata blanca sinó dels que juguen brut als despatxos de l’administració, no és un bon consell, esplaiar-t’hi Si ho fas i caus malament, et contesten amb un to sec i abrupte, deixant-he pedritficada com la dona de Lod. Cal guardar distàncies.
Si la cosa no funciona de debò, es marca el número tabú, que es diu en veu baixa. El telèfon vermell dels atacs nuclears.
“Truca’l, que li agradarà; sempre ens agraden que ens truquin...”. A mi, em desagradava anar a urgències quan la Blastoestimulina m’enrogia la pell fins a tal punt d’impedir la bona cicatrització. Quins detalls i quines hòsties? Si et trobes bé, per quins romanços cal trencar l’equilibri de les formes?
Es podia dubtar tots els dies, menys dijous. Com la Ventafocs; calia que fos a casa abans de les dotze de la nit.