Un cos de llum mai fa ombra.
Ple d’esplendor mai menteix.
Així és la veritat
tan alta, davant els ulls
del món, enmig l’Infinit.
Tu, que ordenes l’Univers
del teu existir, en mil formes,
acull-me entre els teus braços
lluents, com vori nacrat;
agafa’m entre els teus dits
com l’albada a la tenebra
o els estels a la nit...
Cobreix-me amb la teva onada
gegant, el foc que em devora;
les brases de passió
que em consumeixen els dies.
El teu rostre blanc i fi
em trastoquen les hormones.
-Llença la nina maligna
feta a escala del teu cos!
-Aparta els teus ulls de mi
que, de tan bonics, m’embruixen.
Publicat a: Literatura