Ness
per en 9 Desembre 2011
970 Vistes

Les 4 de la matinada era hora de la son.

Era l’hora que es llevava tothom per anar a treballar, sobretot si havien d’anar lluny. El seu pare havia d’anar a Castellar del Vallès, a la fàbrica de draps de cotó dels Tolrà. La resta de la seva família es dispersava entre la seva mateixa ciutat i Sabadell.

De fet, ja li feia mandra llevar-se a les 4...la seva mare sempre l’havia de treure del llit amb l’amenaça que no tastaria res en tot el dia. Això la feia llevar en aquella hora freda.

Ara també feia fred. O potser més. En una casa gran als afores de Barcelona, entrant per un ramal de la Carretera de l’Arrabassada, enmig del bosc...

Ja es llevaria! Només en pensar que la primera a topar-se seria l’Amèlia, la cap d’intendència, les cames ja li feien figa. Creguda. Fifí, semblava com si descendís de rics i hagués d’humiliar-se servint-los. Freda. Repel·lent i llepaculs dels senyors.  Veient-la, encara li venia més fred.

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.
Pere
Com per no tenir mandra de llevar-se, a aquestes hores.
11 Desembre 2011
Ness
I tant! Jo em vaig haver de despertar el 31 de març per fer-me l'EEG, aquell que en deien amb privació de son...
13 Desembre 2011