en 21 Febrer 2011
Quan me’n vagi, un riu de sang
escriurà el teu nom a terra;
hi florirà un flor groga
resistent a les tempestes.
Serà un dia de revetlles
i tots els estels lluents
faran la nit més neta.
Quan me’n vagi, ens trobarem
a l’altra banda del cel;
la llum només serà blanca
i el vent, un oratge blau
que escombrarà el desert verge.
Quan me’n vagi, nevarà
un llarg hivern; les paraules
com xarxes d’àtoms seran
laberints mai profanats
per desitjos massa lassos.
Quan la MÀ arrenqui la flor
s’acabarà cel i terra.
Publicat a: Literatura