(Si l'hagués hagut d'escriure ara, no ho hauria fet. Poc havia de saber què em portaria el futur...)
Tocant el cel, una Roca:
la Catedral emergida,
l'Atlàntida de granit.
Cinc punxes de tacte amable
s'enfilen cap l'infinit...
Uns dits de mineral pòrfir.
Des de dins la seva Almosta,
d'esquena a la claror,
contemplo la nova Albada.
Publicat a: Literatura