login
Inicia sessió

register
Registra't

Aigua

"Lepopardi"

No va voler sopar. Va anar-se’n al llit amb l’estómac buit i amb els sentits plens de record. Mentre es raspallava el cabell abans de ficar-se al llit, absorbia com una esponja tot allò com li podia permetre la memòria, les vivències de la passejada. Es tocava el rostre per assaborir l’alè de Michael; es palpava la roba encara impregnada dels braços quan la va prémer cap al seu cos; s’olorava els palmells de les seves mans per quedar-se amb l’olor de les carícies. Respirava tot el record com una fragància d’una flor exhaurida pel temps. Repetia, en silenci secret, el nom de l’escollit.

Serena no havia aconseguit dur-lo a casa de Sílvia, va ser ell qui va decidir en tot moment on havien d’anar. La va dur a Venècia. Tot fent camí li va explicar la història dels assentaments jueus. Des de l’època medieval, en els territoris que van deixar de ser una foneria, va ser un territori segregat i “lliure” per als jueus que fugien dels regnes de Castella i Portugal i, alhora, dels jueus fugitius de centre europa anomenats Askenazites, els quals la seva branca en formava part. Li va fer molta gràcia que el cognom Amato fos el d’un jueu portugués que va haver de sortir per cames de les urpes de la Inquisició. No era un jueu qualsevol, era un metge. Ho havia llegit mentre estudiava a la facultat. I ara estava davant d’una noia que n’era portadora. “No t’havien parlat mai d’aquesta possibilitat?, és a dir, que en fossis una descendent?” Serena va quedar corpresa amb quina facilitat parlava el jove doctor de la història dels “avantpassats” possibles. A Serena, mai no li van parlar que el seu cognom tingués res a veure amb el món jueu. Però, davant d’aquesta explicació tan clara, tot podria ben ser-ho.

Comentaris (0)04-12-2011 14:18:35TROSSOS

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: