El meu son s'ha despertat en una casa davant una platja deserta. Una dona amb vestits vaporosos hi passejava amb les seves filles, que jugaven, alegres.
Semblava ben bé un quadre de Sorolla, amb la seva pinzellada solta....
Però el cel estava ennuvolat. No hi havia llum.
Un home amb posat seriós, seia darrera una taula. Hi havia molt contrast entre escenes i, jo estava al bell mig.
Malgrat el to seriós del personatge, destil·lava cordialitat amb mi.
Ell llegia un diari del segle passat (S.XIX). Parlàvem de Valentí Almirall que en els seus inicis va ser federalista i va morir republicà. Exercia com a advocat d'ofici tot i ser Baró de El Papiol. Preocupat per l'educació dels obrers....i els Greuges castellans contra Catalunya, sempre la mateixa cançó de l'enfadós i, amb la seva obra més important, Lo Catalanisme de 1886 on descrivia fidelment "Lo caràcter castellà i Lo caràcter català" i que malauradament no han canviat gens.
