en 29 Setembre 2011
Tinc una gateta, que de pessigolles en diu papallones.
Mentre li acarono la carona, plena de pèl sedós,
El sol fa pampallugues.
Una papallona alateja i l'eclipsa.
No és bonica, són ales de seda fosca.
Al morret, les papallones li bufen el nassarró,
mentre jo li beso els bigotis clapats de blanc i negre.
Papallones a la panxa: la mà li diu bestieses a les mamelletes verges.
Cap infant beurà la llet de la bondat ni li xuclarà l'ànima.
Bellesa felina que un dia li van envair la Terra Santa.
La llar de la Pau i l'Harmonia Perpètues.
Publicat a: Literatura