en 22 Novembre 2010
Mentre venia en tren, m'ha aparegut el seu rostre que tantes vegades voldria veure tapat com un mirall en una vetlla de dol.
Ell, una aparició nítida, clara, com la d'un fastama blanc, m'ha fet vibrar el cor com una corda tensa i, he emès un sospir callat.
Només el veig en el record i, en silenci, he escoltat la divina melodia "Morgen".
Demà!
De cap somni com aquest no en voldria despertar.
Publicat a: Literatura