en 28 Novembre 2010
Podia ser una malaltia crònica però és recurrent com les estacions del planeta. Van i vénen com les onades del mar.
En els dies d'ulls vermells, aquesta sensació, torna.
Et veig amb una mirada nova.
Els meus ulls et contemplen com un paisatge imaginat; el teu somriure tímid i tancat, s'obra com una flor amorosida d'aigua i, et sento proper. Possible. Real i, tot allò amb que et relaciono és sinsible a l'assossegament.
Els psicòlegs desaconsellen no pensar en la mort ni en la malaltia perquè al final pots acabar aconseguint l'objectiu desitjat.
Jo somnio trobar-te i el Temps me n'allunya...
Publicat a: Literatura